Antonio Machado
En Palestina, des de 1947 i abans del 7 d’octubre, han assassinat a 86.980 palestins i 250.000 persones ferides.
Des del 7 d’octubre cal afegir a 20.000 morts i 42.000 ferits. El 70% de les víctimes són dones i nens. Més del 50% dels morts i ferits són nens. Hi ha 10.000 desapareguts sota els enderrocs dels edificis bombardejats. Cal afegir a 283 víctimes del personal sanitari de les ONG com MSF.
L’estratègia de l’Estat sionista Israelià és exterminar el màxim de palestins en tots els territoris de Gaza i Cisjordània. Sotmetre a la població civil palestina a la manca de tot el que és bàsic per a la vida com aliments, aigua, combustible, medicaments o atenció sanitària. Destrueixen els hospitals, els col·legis, i els habitatges. En aquests moments Gaza és un camp d’enderrocs inhabitable de 365 km², on vivien 2,3 milions de persones.
Les relacions comercials del món amb Israel es tradueixen en interessos capitalistes que la població mundial desconeix i que el capital protegeix. Només en assentaments israelians a Palestina i que l’ONU considera com una ocupació il·legal, es troben 112 empreses, entre les quals Airbnb, Expedia, Trip Advisor, Booking, Opodo, Edreams, Motorola Solutions, Greenkote PLC, Ariel Properties Group, Ashtrom, First International Banc, i cent empreses més amb origen als EUA, neerlandeses, de França, del Regne Unit, tailandeses o de Luxemburg.
Altres empreses mantenen relacions econòmiques amb Israel de diversa índole, com el financer francès Alexandre Bonpard de Carrefour, que ha signat amb les franquícies israelianes que operen en els assentaments il·legals de Cisjordània, com Electra Groups i Yenot Bitan, que operen en els sectors immobiliaris, de desenvolupament d’infraestructures i de gestió d’instal·lacions i infraestructures electromecàniques. Hewlett Packard (HP) proporciona tecnologia, equipaments i serveis a l’exèrcit israelià, incloent-hi els equips de reconeixement biomètric instal·lats en els centenars de checkpoints que limiten la llibertat de moviment de les persones palestines. I Cosmètics Ahva, “Secrets de bellesa de la mar Morta”. Aquests secrets d’Ahava són una lletja realitat d’espoli de recursos i ocupació il·legal en Palestina. Fabrica les seves cremes amb productes que provenen del robatori de recursos naturals de la Cisjordània ocupada, concretament en l’assentament israelià il·legal de Mitzpe Shalem, a uns vint quilòmetres de la mil·lenària ciutat palestina de Jericó.
Les empreses dedicades a la indústria militar viuen un moment de glòria, primer amb Ucraïna i ara amb Israel i el seu genocidi imparable. L’índex de cotització en borsa d’aquestes empreses dels EUA s’ha incrementat substancialment. Ho va fer en dos dies un 5,6% Stoxx Europe Total Market Aerospace & Defense. Northrop Grumman amb un 10%. L3Harris, líder en comunicacions de defensa amb un 8%. I Huntington Ingalls, Indústries de construcció naval militar, un 8,5%.
Les empreses europees també reben el seu benefici per ajudar al genocidi de palestins. Com l’alemanya Hensoldt, especialitzada en sensors per a aplicacions civils i militars, amb una puja del 8,7%. O Rheinmetall, fabricador de tancs Leopard, va créixer un 150% en la guerra d’Ucraïna, i ara es revalora amb un 8,9%. La sueca Saab, especialitzada en aviació militar, amb un 9,3%. I la francesa Thales amb un 5,8%. Ser un soci preferent d’Israel és clau per a treure ‘benefici’ de la situació. El principal fabricant militar del món és Lockheed Martin i Israel, un dels seus clients més importants. El dilluns les seves accions van pujar gairebé un 9% després d’acumular una caiguda del 12% en bossa des que va arrencar en 2023.
La indústria espanyola també rep el benefici de la seva relació amb l’Estat Sionista d’Israel. General Dynamics, propietària de l’empresa Santa Bàrbara, les seves accions van pujar 7,8%. Així mateix, Indra es va veure agraciada amb una revaloració de l’1,4%. El fabricant de trens Caf de Beasain a Guipúzcua, que té contractes per un import de més de 1.000 milions d’euros, manté la fabricació de tramvies per a Israel. També participa en consorci amb la constructora Saphir, per al desenvolupament de línies de tren lleuger Purple Line a Tel-Aviv i de tramvies a Jerusalem. COMSA, multinacional constructora que va guanyar el concurs de construcció i manteniment del tramvia de Jerusalem el mes de setembre passat, per un import de contractació de 2.200 milions d’euros, al costat de l’empresa de transport Dany i la constructora israeliana Denya Cebus.
Espanya manté una relació comercial preferent amb Israel amb xifra rècord en 2022, de 2.170 milions d’euros en exportacions i 1.052 milions d’importacions. D’aquest intercanvi comercial de més de 3.000 milions d’euros, Espanya va tenir un saldo positiu de 1.117 milions, cosa que significa un 206,2% d’ingressos en aquest mercat.
Altres companyies que han tingut suculents contractes en els últims quinze anys són Sacyr, ACS, Ferrovial, OHLA, i ho continuen tenint en diferents sectors, així CESCE, Agencia de Crédito a la Exportación (ECA), aquesta última pertanyent a l’Estat espanyol. L’elèctrica Cobra Instalacions i Serveis, la Sociedad Española de Montajes Industriales, BIOMET 31DENTAL IBERICA, RNB SL, Nurtrition & Sante, Iberia, Marguisa Shiping Lines, Granja San Miguel, Liderkit i Unisys.
Moltes d’aquestes empreses han contribuït o contribueixen a l’expansió de la política d’ocupació, a l’apartheid, i al genocidi del poble palestí, directament o indirectament. El que confirma que la diplomàcia espanyola està podrida governi qui governi i es basa en la defensa dels interessos del capital nacional i internacional, oblidant plenament que la política exterior va ser una manera de reduir l’impacte de règims dictatorials i assassins, com va passar amb la dictadura franquista, fins que van arribar els EUA i van obrir les portes a la resta del primer món perquè la majoria dels països iniciessin relacions comercials.
Les mobilitzacions a Espanya enfront d’aquest genocidi són molt pobres, en comparació amb les d’altres ciutats del nostre entorn. La mateixa feblesa que ostenta l’esquerra d’aquest país. El boicot als productes comercials dels col·laboradors amb Israel només s’ha vist en alguna publicació d’Esquerra Unida, PCE, i Podemos, després les veiem en les plataformes solidàries, nodrides sobretot d’organitzacions minoritàries d’esquerra marxista, però ningú amb càrrec públic denúncia a Carrefour i altres. L’entorn del Govern de coalició hauria d’estar rebent pressions importants per a incidir en un canvi de política exterior.
La convocatòria del dissabte 23/12/2023 enfront de Carrefour a Terrassa va ser insuficient, per tenir una repercussió important en la ciutat. Faltaven moltes persones que tinguessin a veure amb l’esquerra a Terrassa, inclosos els sindicats, que ja s’han oblidat de l’”Internacionalisme Proletari” com a mitjà de lluita pels drets de tots els pobles del món. Així no anem a cap part.
I l’Ajuntament, tant que li agrada sortir en les xarxes fotografiades, podria ajudar a la presa de consciència de la ciutadania. Només els veus pels barris de festa flamenca, quan haurien d’estar treballant contra aquest genocidi. Així s’ha blanquejat al feixisme a Espanya. FÀSTIC FA TOT EL QUE ALGUNS ESTEM VEIENT.
