Sergi Castells
El Quart Cinturó, un monstre concebut fa més de 50 anys, s’ha transformat en un malson ambiental que no només triga a completar-se, sinó que també causa estralls innecessaris al nostre fràgil entorn.
El que originalment va ser presentat en ple “desarrollismo” com una solució per connectar-nos amb el Baix Llobregat, és una cicatriu que deixa una marca negra en el medi ambient a la comarca.
Obres eternes, una obertura fragmentada i inconnexa, projectes i més projectes, anuncis de data d’obertura que es queden en res. Un despropòsit de proporcions bíbliques. Protestes. Gràcies a tots aquells que no heu parat de protestar cada vegada que el projecte ha tornat a treure el cap.
El projecte, lluny de ser una resposta a les necessitats actuals, és una rèmora d’una època passada. Unes alternatives de mobilitat que són més el passat que el futur. On es vol posar una carretera hi hauria de passar un tren que connecti (utilitzant trams ja existents) Baix Llobregat, Vallés i Maresme sense passar per Barcelona. Una connexió per a mercaderies i persones per arribar, per exemple, a l’aeroport o al corredor del Mediterrani. La idea d’interconnectar el Maresme, el Vallès i el Baix Llobregat és bona (i necessària), però simplement la manera no és l’oportuna en ple segle XXI.
El temps és una moneda que el Quart Cinturó no pot recuperar. Les ampliacions i retards constants no només reflecteixen una gestió ineficient, sinó que també un dany al medi ambient que ha servit de ben poc o de res fins al dia d’avui. Les necessitats de la societat han canviat des que es va concebre aquesta infraestructura, i ara, més que mai, és imperatiu reconsiderar la seva continuïtat. És innecessari continuar més enllà de Terrassa, això sí, cal que acabi bé i que serveixi al nord de la ciutat. Que hem de millorar la connexió amb Sabadell i Castellar? Fem-ho millorant les vies existents i no construint de nou una infraestructura.
En una època en què la consciència ambiental és crucial, el Quart Cinturó representa una paradoxa vergonyosa. Mentre que les veus criden a la sostenibilitat i a la preservació dels nostres recursos naturals, aquest projecte sembla una anomalia que perpetua pràctiques obsoletes i desfavorables per al planeta. La planificació territorial ha d’evolucionar i adaptar-se a les necessitats actuals, abraçant alternatives que no posin en perill el medi ambient i que realment responguin als desitjos de la comunitat.
És hora de repensar aquesta relíquia del passat, de posar fi a les obres que continuen mutilant el paisatge natural i de buscar solucions més sostenibles. La societat exigeix projectes que no només connectin les comunitats, sinó que també respectin i preservin el medi ambient. El Quart Cinturó, en la seva forma actual, no és més que un recordatori de la necessitat urgent de repensar la manera en què concebem i executem els projectes d’infraestructura, prioritzant el futur sostenible del nostre planeta. No fem més gran la ferida més enllà de Terrassa, aturem el Quart cinturó, sigui en superfície o semisoterrat.
