Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Continuant la reflexió iniciada la setmana anterior, vull ara presentar-vos els dos darrers blocs de les Orientacions pastorals que he publicat per a tota la diòcesi.
El segon bloc, “Evangelitzar”, fa referència a la gran missió de l’Església en tots els temps, i també en els nostres. Evangelitzar és, en definitiva, mostrar l’amor de Déu, fer-lo present en el món, compartir-lo i transmetre’l a tots els homes i dones, germans nostres. És la nostra vocació i missió com a fills de Déu i membres de la seva gran família que és l’Església i equival a fer créixer aquesta família amb nous germans. Per això us convido a renovar l’esperit missioner que hem de tenir com a batejats i que avui és especialment urgent revifar en els moments actuals.
Per això, en aquest punt de les Orientacions se’ns recorda que necessitem estar ben formats tots, preveres, diaques, religiosos i laics i que, per tant, és necessari esmerçar-nos en aquesta formació. A la nostra diòcesi hem fet un pas important amb un curs de renovació pastoral per a preveres i diaques, que s’inicià el mes d’octubre i durarà fins al mes de febrer. Necessitem un revifament de la nostra fe i esperança, necessitem animar-nos a anunciar Jesucrist d’una manera més creïble i convincent.
Proposo també la creació d’equips d’animació evangelitzadora i missionera a les parròquies que ens ajudin a revisar la nostra acció pastoral, a posar en comú les dificultats i també els mètodes i eines que tenim, i trobar-ne de nous. Transmetre-la tot i estar en un món fred religiosament, en què molts s’han allunyat de la vida cristiana, acomodats en les seves falses seguretats i que sovint diuen no tenir necessitat de la llum de la fe, encara que també viuen a les fosques.
I la tercera orientació pastoral, “Enmig de la nostra societat”, fa referència al lloc concret on hem de viure la nostra missió com a cristians, perquè és el lloc i el moment que ens ha tocat viure i on Déu vol que siguem. En aquesta societat, l’Església ha d’aportar el sentit de la vida i la transcendència, la proximitat d’un Déu que és amor i misericòrdia i que es preocupa dels seus fills. Ha de ser portadora, a la vegada, del respecte i del valor de tota vida humana i de la família com a fonament de la societat. També ha de tenir una importància especial la presència de cristians ben formats en el món del treball i de la cultura, en la política, en la vida associativa de la societat civil i de l’Església, superant la temptació de quedar-nos reclosos a la parròquia o a la sagristia.
I una última reflexió sobre una realitat que ja coneixem, que és present en el món i que sovint ens incomoda: els pobres. No els hem de veure com una càrrega més, estranya a nosaltres. Són germans nostres i l’atenció als pobres, als marginats, als sense sostre i necessitats és una de les tres dimensions essencials de l’Església, juntament amb la predicació i la litúrgia. No ens podem excusar pensant que ja hi ha institucions que se n’ocupen. Aquest diumenge, precisament, a les portes de Nadal, té lloc la campanya de Nadal de Càritas.
Tot això són dimensions de l’Evangeli que hem de saber transmetre també als infants i joves perquè puguin créixer en els autèntics valors i virtuts que els capacitaran per ser uns bons cristians i bons ciutadans. Seguim, doncs, caminant junts, com a veritables deixebles missioners, compromesos en el món, al costat dels més necessitats, celebrant la fe i compartint-la amb els altres. Ens preparem així per a la vinguda del fill de Déu, que sent ric es va fer pobre, com diu Sant Pau, per enriquir-nos amb la seva pobresa.
