Antonio Machado
Aquest any es compleixen 75 anys de l’expulsió i el desplaçament massiu de més de 700.000 palestins de les seves llars, pobles i ciutats, per a crear, el 1948, l’Estat d’Israel.
La “nakba” (catàstrofe), com la denomina en llengua àrab la població palestina, està gravada a la consciència col·lectiva palestina com una història d’implacable despossessió.
Més de 5,6 milions de palestins sofreixen les conseqüències i són refugiats a camps de concentració dels països limítrofs. Ara els territoris que van ser acceptats per les parts a partir dels Acords d’Oslo i la resolució núm. 1.860 del Consell de seguretat de l’ONU, de la Franja de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golán està sent considerada per la comunitat internacional com a territori “ocupat” per Israel des del 1967.
Des del 1947 han assassinat 86.980 palestins (abans del 7 d’octubre del 2023) i 250.000 persones ferides. Des del 7 d’octubre cal afegir 15.899 morts i 42.000 ferits. El 70% de les víctimes són dones i nens. Més del 50% dels morts i ferits són nens. Hi ha 7.000 desapareguts sota els enderrocs dels edificis bombardejats. Cal afegir 283 víctimes del personal sanitari de les ONG com MSF.
Els hospitals que queden dempeus estan desbordats, milers de persones, la majoria nens, són víctimes de les bombes incendiàries que Israel llança a la població civil. No poden ser atesos per la situació de caos que viuen i per la falta de material sanitari per a les ferides. Els veiem als vídeos que són atesos a terra, amb el perill d’infecció que suposa. La meitat dels 36 hospitals a Gaza i dos terços dels centres de salut primària ja estan fora de servei. Només en les últimes 48 hores quatre hospitals han estat inutilitzats pels bombardejos, i s’han perdut 430 llits.
Segons l’agència oficial de notícies palestina, Wafa, els bombardejos d’aquest dilluns van causar un nombre important de morts i ferits a les ciutats de Jan Yunis, al sud de Gaza, i Deir Balah, al centre. A més, aquesta guerra ha deixat 1,8 milions de desplaçats a la Franja, el 80% de la seva població total, segons l’agència humanitària de l’ONU, OCHA. Israel ha assassinat en un mes tants palestins com en els últims 23 anys.
L’estratègia dels “sionistes” cada dia la confirmen quan els seus portaveus militars diuen que els crims es cometen perquè són terroristes. En aquest terrorisme van totes les seves víctimes, inclòs aquest 52% de nens i nenes assassinats per les seves bombes. Israel està destruint hospitals, matant pacients davant el terror dels sanitaris, destruint ambulàncies circulant de servei.
Israel ha ampliat el seu espai bèl·lic, continua perseguint palestins a Gaza, va iniciar la seva estratègia de sud a nord i ara és de nord a sud.
És una manera de fer-los sortir dels seus llocs/refugi per poder continuar assassinant-los. Fa dies que l’exèrcit israelita ha iniciat l’ocupació de Cisjordània, on en menor quantia estan matant població civil com a arma provocadora per també continuar el seu extermini a Cisjordània. També estan mobilitzant els colons jueus perquè continuïn matant amb les seves armes de guerra que l’Estat Sionista d’Israel els regala.
Els “checkpoints” (punts de control militars) amb torres de vigilància i grups de militars estan dedicats exclusivament a la protecció dels 700.000 colons que viuen als 279 assentaments. La fustigació permanent, l’agressió física al carrer a menors, dones i ancians i la detenció de menors és una altra forma de provocació a la societat civil palestina de Cisjordània.
L’assentament d’Esh Kodesh, un nucli d’una desena de famílies a un quilòmetre al sud de Qusra, és un dels anomenats “llocs d’avançada”, que se sumen als més de 130 assentaments il·legals que s’han constituït els últims anys per donar per fet consumat, una vegada més, l’ocupació israelita. Els colons assetgen la població local i destrueixen les seves collites o pertinences. Massa vegades assassinen palestins davant de qualsevol intent de protesta contra els “ocupes sionistes”. Entre l’exèrcit i els colons jueus, des de l’inici d’any, han assassinat 232 palestins, d’ells 41 són menors. Des del 7 d’octubre, es comptabilitzen a Cisjordània 76 morts, segons el Ministeri de Sanitat de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP).
Què passa amb els governs democràticament triats de la UE? Per què pràcticament tots han afrontat aquest genocidi amb una actitud equidistant? Posant en primer lloc la condemna de Hamàs, abans d’esmentar que s’està produint un extermini, sobretot dels menors d’edat. Eren les instruccions des de la política de la Secretaria d’Estat dels EUA, com a avalador de l’Estat d’Israel per les seves vinculacions armamentístiques, econòmiques i de gendarme a l’Orient Mitjà davant de l’expansió de l’islam fonamentalista als països musulmans. Han estat les mobilitzacions de la societat civil les que han exigit un canvi radical en els seus governs, i alhora ha portat un petit retoc de la Comissió Europea, com ha succeït amb Pedro Sánchez. Tots saben que la “nakba” (catàstrofe) existeix des del 1948. Llavors per què els estan venent armes a Israel? Pur teatre.
Espanya ha autoritzat la venda de material de defensa a Israel per 139 milions d’euros des del 2000. En l’últim semestre del 2022, Espanya va autoritzar la venda d’aeronaus per valor de 8 milions d’euros. Divendres passat va transcendir que el Ministeri de Defensa havia tancat la compra de míssils anticarro Spike LR2 per 287,5 milions a Israel. Ara els militars espanyols han pogut comprovar que aquests míssils són efectius, són els mateixos que s’estan utilitzant per convertir Gaza en un camp d’enderrocs de 365 quilòmetres quadrats que amaguen més de 8.000 palestins desapareguts.
Per què la majoria progressista del Congrés dels Diputats no ha fet valer la seva majoria per exercir una política exterior ajustada als drets humans aprovats per l’ONU el 10 de desembre del 1948?
Dels trenta articles de la DUDH, setze són totalment incomplerts per Israel sobre el poble palestí. Per què la UE no ha actuat contundentment des de la seva creació davant d’Israel? I Espanya per què no ha actuat com corresponia? Que és trencant relacions amb l’Estat d’Israel i portant el seu dret al fet que es compleixi la DUDH. Perquè tot el que s’ha manifestat, en el conjunt dels representants del parlament espanyol, no s’ho creuen des d’Abascal fins a Yolanda Díaz. Només se salven Podemos, EH BILDU i ERC.
El que és més urgent és que s’adopti un embargament a la compra i venda d’armes a Israel, i es denunciï al Tribunal Penal Internacional.
