Joan Carles Folia, Coach Advance Life
La setmana passada vaig assistir a una jornada en què s’ajuntaven 28 empreses de diferents àmbits que tenen un denominador comú.
I és que treballen en favor de l’educació (Agrupació d’empreses del sector educatiu-AESE). La veritat és que en aquesta trobada varen coincidir diferents propostes relacionades amb l’assessorament educatiu, el lleure, la comunicació amb les famílies, equipament i mobiliari escolar, subministrament informàtic, instal·lacions audiovisuals, telecomunicacions, consultories energètiques, neteja de centres, plataformes de gestió escolars, control digital, etc.
No tinc cap dubte que cadascuna de les ponències que es van fer van aportar al sector educatiu una quantitat immensa de solucions per a totes i cadascuna de les necessitats que es generen als centres docents. És cert que moltes de les propostes que vaig escoltar estaven estretament relacionades amb l’aportació que la tecnologia atorga a una nova visió de l’educació, la que exigeix i ens obliga el segle XXI. De totes maneres, i estant molt a favor d’aquesta benvinguda de la tecnologia, també al món educatiu, vull fer una reflexió sobre la necessitat imperiosa de recordar una vegada i una altra que el subjecte principal de l’educació, com a bé suprem, és l’alumne (infant, adolescent, jove).
En qualsevol cas, en qualsevol circumstància, l’anàlisi i la integració que es faci de les noves tecnologies en favor del creixement i maduració dels nostres nens i nenes ha de tenir una corresponsabilitat amb l’epicentre del fenomen educatiu, que és l’humanisme. Vull dir que està molt bé que puguem crear mecanismes i aparells per comunicar escoles i famílies de manera ràpida i segura, però sabent que el que realment farà garantir la transmissió de valors serà la trobada presencial i potser més continuada d’educadors amb pares i mares.
Des de les escoles bressol i fins ben entrat l’ensenyament postobligatori, els màxims referents dels nostres fills i filles seran els pares i tota la comoditat que necessitem en la gestió diària de les nostres vides, el creixement dels nostres fills requerirà sempre la nostra participació, opinió, presència i determinació com a pares.
Educar implica treballar l’humanisme que les relacions personals comporten i no tot ho hem de deixar en mans de pantalles i intel·ligències artificials. I és clar que les escoles i instituts han d’estar ben dotats de tecnologia per facilitar tasques d’aprenentatge de vital rellevància en el nostre món, però també han de saber potenciar el joc, promoure parlar en públic i construir figures d’expressió corporal en equip per assegurar l’aparició de les emocions humanes a través de l’acceptació de les opinions dels altres i control de la frustració quan la meva proposta no ha estat escollida. Educar des de l’humanisme és més que necessari, és imprescindible, perquè moltes de les coses que passaran a les vides dels nostres fills i filles tindran més a veure amb el que passa i es genera fora de les pantalles que dins. Sens dubte: la tecnologia i la humanitat hauran de coexistir per aconseguir una educació en què l’anàlisi, la comprensió de l’entorn, la crítica, les emocions, la creativitat i l’opinió de les persones sempre estiguin acompanyades d’eines que facilitin els processos d’ensenyament i aprenentatge.
Els joves actuals es mouen a la perfecció a Internet i les xarxes socials; demostren grans habilitats als videojocs; empren programes ofimàtics com a processadors de text, fulls de càlcul, presentació de diapositives; estan connectats a través de l’ordinador o dispositius mòbils (“smartphones” o tauletes), amb els quals escolten música, xategen, es comuniquen, fan fotografies i graven vídeos o arxius d’àudio. Aquests joves van néixer amb la tecnologia i el seu aprenentatge els resulta natural perquè forma part de les seves vides, però aquests joves també hauran d’educar-se en el domini de les habilitats socials, de l’assumpció de fracassos, de l’adquisició de resiliència i proactivitat. Hauran de ser persones assertives que sàpiguen viure en societat i que davant dels seus fills tinguin clara la seva importància per garantir l’essència de l’espècie.
Fem que humanisme i tecnologia convisquin amb harmonia també als centres educatius.
