Joan Roma i Cunill
Després de perdre totes les oficines bancàries a pobles de menys de dos mil habitants, la Generalitat anuncia que d’aquí a un any podrà oferir un servei de caixer bancari mòbil a 503 pobles de Catalunya.
Si espera gaire més, no sé si ja ens haurem acostumat a tota mena de tripijocs per resoldre el problema.
Vull recordar la indigna decisió de tots els bancs de posar-se d’acord per suprimir totes les oficines bancàries a municipis de menys de dos o tres mil habitants. La línia establerta no marcava una xifra exacta però, davant el dubte, millor tancar. I punt. La ciutadania passava a ser súbdita, no usuària.
Per als que érem alcaldes en el moment del tancament, recordem els contactes i negociacions amb una enorme càrrega d’indignació. Primer, ens van enganyar, prometent serveis agrupats d’oficines amb obertures més espaiades. Si anys enrere teníem servei els cinc dies de la setmana, havíem pactat tenir-ne tres, i fins i tot havíem arribat a pactar-ne dos, perquè el mateix equip de dues o tres persones pogués atendre tres pobles alhora.
De res va servir oferir espais propis, facilitar noves tecnologies o concentrar comptes municipals al banc concret. Res de res, no se’ns va dir mai, però l’acord de no negociar l’havien pres tots els bancs implicats. Cap se saltaria el pacte.
És així com al cap de pocs mesos vam passar de tenir oficina bancària a no tenir-ne. I més greu encara, a suprimir també el servei de caixer automàtic. Un munt de pobles, concretament 503, sobre un total de 947 municipis de Catalunya, no tenim ni oficina bancària ni caixer automàtic.
Ara, cinc anys després, el Govern de la Generalitat treu a concurs per un import de 6,1 milions la creació d’un servei itinerant de caixer bancari, que portaria diners a 503 pobles.
La previsió és que el nou servei entri en funcionament cap al segon semestre de l’any vinent. I per les informacions donades, consistiria en un vehicle, amb un o dos espais de caixer, per poder-hi dur a terme les gestions habituals. Segons el nombre d’habitants, aquest vehicle vindrà un cop cada quinze dies. Se situarà a l’espai acordat amb l’ajuntament, i durant una, dues o tres hores es podrà fer servir per part dels ciutadans interessats.
Hi ha detalls per aclarir, com el pagament o cobrament de comissions per utilitzar un caixer que serà únic amb servei per a tots els bancs.
La periodicitat concreta i els horaris d’estada. Pot semblar una gran solució, però la cosa no és tan senzilla. Molta gent gran necessita ajuda per usar un caixer, molta gent viu a pagès, en disseminat, que vol dir a quilòmetres del nucli urbà, amb els fills a la feina i sense vehicle, etc.
És evident que millor un servei com aquest que no tenir-ne cap, com passa ara. En aquests moments, hi ha tota mena de males solucions, com deixar la targeta a un familiar o amic de la família per treure diners a la capital, o algun botiguer que fa mig de banquer, en moments determinats, o apuntar despeses i pagar després. Viure a pagès no ha estat mai fàcil, tampoc ara.
