Salvador Cardús i Ros
M’ha caigut a les mans un fulletó de 28 pàgines de propaganda turística que signen la Diputació de Barcelona i Barcelona es mucho más, amb el títol “Cuaderno de viaje. Comarcas de Barcelona. Propuestas únicas y experiencias inolvidables”.
I, com que és una publicació per als forasters que ens visiten, he pensat que seria interessant saber com hi queda representada Terrassa.
Per començar, el pamflet divideix la província en tres àrees: Pirineus Barcelona (el Berguedà), Paisatges Barcelona (Osona, Moianès, el Bages i l’Anoia) i Costa Barcelona (els dos Vallesos, l’Alt Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Maresme). De manera que la costa de Barcelona, on som, arriba a les portes de Mura, el Monestir de Montserrat o de Sant Sadurní d’Anoia. Que el parc de Collserola o de Sant Llorenç del Munt i l’Obac no siguin als Paisatges Barcelona suposo que té a veure amb la voluntat que el dibuix del mapa quedi més repartidet i no pas per confirmar que Barcelona és el barri marítim de Terrassa i Sabadell. No hi veig cap altre sentit.
L’índex del document es distribueix amb criteris turístics: “Pueblos y ciudades”, “Arquitectura sorprendente”, “Playas”, “Actívate con la naturaleza”, “Monasterios y santuarios”, entre d’altres. I on surt Terrassa? Primer tenim un paràgraf de sis línies a la pàgina 9 per esmentar “la sede del Museo Nacional de la Ciencia y la Técnica, las antiguas fábricas modernistes y el impresionante conjuntomonumental de las iglesias de sant Pere” (no usen el terme “Seu d’Ègara”). i de passada es proposa un “día de compras o de acontecimientos como la Feria Modernista o el Festival de Jazz.”
A “Arquitectura sorprendente”, hi ha una línia a la pàgina 10 que diu “Terrassa, industrial y modernista”. Punt. La il·lustració que l’encapçala és un dibuix de la Masia Freixa, però sense que se l’identifiqui amb cap peu de foto. No sortim a “Actívate con la naturaleza”, ni a “Sabores”–bàsicament dedicat a la mongeta del ganxet i a la “longaniza” de Vic–, ni lògicament a “Playas” o “Entre viñedos”. També tenim una línia a la pàgina 21, a “Arte y cultura”, per tornar a citar el Museu de la Tècnica i la Ciència, mitja línia a “De fiesta en fiesta” (pàgina 27) per sortir al paràgraf “Deportes en directo”: “disfrutar del (…) hockey en Terrassa” i encara dues línies més amb l’enllaç al Festival Internacional de Jazz. I, finalment, només de manera indirecta, apareixem a “Monasterios y santuarios”, amb dues línies pel “Camino de los Monjes” i una línia pel Monestir de Sant Llorenç del Munt, amb foto de la Mola. Per cert, sense cap criteri consistent per saber quan respecten els noms originals en català o quan els tradueixen a l’espanyol.
En resum, sortim a la publicació en deu línies de les 900 que hi ha, aproximadadament. O, si es vol, en una sisena part d’una pàgina del total de 28. I encara no ens podem queixar: Sabadell, només faltaria, apareix al mapa de la pàgina 7, però el “Cuaderno de viaje” de la Diputació no li han sabut veure cap gràcia turística, i no li dedica ni una línia.
Com sol passar a les publicacions de les administracions públiques, a les feines d’encàrrec, no hi apareix l’autoria del fulletó ni del text. El peu d’impremta l’atribueix al “Gabinete de Prensa y Comunicación”, amb un dipòsit legal del 2019. És cert que a la pàgina web que s’hi anuncia, www.barcelonaesmuchomas.es, hi ha més informació. Però el “Cuaderno de Viaje” que encara aquesta setmana es repartia entre els participants d’un congrés, era el que he descrit. I, vist el que hi ha, només podem dir allò de “sense comentaris”. Només, de passada, demanaria als representants locals a la Diputació que estiguin més alerta en com ens fan sortir a la propaganda turística institucional.
