Josep Ballbè i Urrit
La música ajuda a vendre. Als grans magatzems, quan hi ha poca gent, solen posar música lenta.
Així, aconsegueixen que la clientela s’hi estigui més estona. En canvi, si preveuen “overbooking”, tiben de melodies marxoses que acceleren la circulació dels potencials compradors. Cerquen més rotació de clientela per augmentar les vendes: un fet prou curiós. També es fan servir altres criteris semblants en l’àmbit agropecuari. Així, les vaques donen més llet o les gallines ponen més ous en sentir el rum-rum o melodia d’alguna emissora radiofònica. Un exemple clar, en aquest sentit, el podem copsar clarament a la granja de la Fageda d’en Jordà.
Faig aquest preàmbul per introduir la festa de Santa Cecília, patrona de la quarta de les belles arts. I, si se’m permet, no deixaré el vessant religiós a la resta del meu article. Lamento recordar que som a un mes exacte de complir-se tretze anys d’una promesa incomplerta pel llavors bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses: un nou orgue litúrgic per a la catedral-basílica del Sant Esperit, a Terrassa. Sense cap mena de dubte, el temple més emblemàtic i paradigmàtic de tota la diòcesi. És un greuge afegit que moltes altres esglésies de la demarcació tenen un instrument musical adequat a aquest tipus de funció. Quina pena!
Mentrestant, l’església no passa pel seu millor moment, si ens atenim a les ràtios de participació i assistència litúrgica per part dels seus fidels. Tot i que no agradi sentir-ho, la catedral egarenca és un dels exemples més clars i fefaents d’aquesta afirmació. En aquest sentit, em mantinc ferm a la creença que accelerar urgentment el projecte –als tallers de l’orguener Fernando Acítores, a Torquemada (Palència)– ajudaria a anar revertint el problema.
Paral·lelament, convido els màxims responsables d’aquesta parcel·la que llegeixin –en profunditat– la tesi doctoral d’en Jordi-Agustí Piqué i Collado: monjo de Montserrat i gran especialista/entès en la matèria esmentada. Presentada (fa 17 anys) a la Universitat Pontifícia de Roma, amb el títol “Teologia i música, una contribució dialèctica transcendental sobre la sacramentalitat de la percepció estètica del misteri”.
Insisteixo –com faig des del primer dia– que no es pot assolir l’objectiu sense clonar “l’estratègia” operativa de la resta d’indrets del Principat. Ni més ni menys que mitjançant un crèdit bancari… amb el suport de l’obertura d’un compte d’Amics de l’orgue. Òbviament, la publicitació del seu IBAN a la porta de l’església es fa imprescindible sense més dilació… El preu dels diners és car, hi ha crisis des que el món és món. Alhora, però, la fe mou muntanyes. La fita és perfectament assolible. Som-hi, d’una vegada per totes! Parlem-ne! No em valen les excuses de mal pagador. Amb l’afegitó que les promeses es fan per ser complertes.
Un cop exposat tot això, per damunt de tot, visca la música! En allò que m’afecta a mi, és evident que la visc passionalment. Per tant, per tot plegat i tal com proclama l’adagi llatí, “res, non verba!”. Si el rector implicat realment vol un orgue, el tindrem.
