Joan Carles Folia, Coach Advance Life
En l’última dècada, la depressió entre els joves adolescents d’entre 12 i 18 anys ha experimentat un augment exponencial de més del 15% pel que fa a les depressions greus o moderadament greus.
És una xifra de gran preocupació extreta d’una enquesta realitzada per Unicef Espanya en col·laboració amb la Universitat de Santiago. La mateixa investigació indica que aquest percentatge ha augmentat fins a un 47% d’adolescents amb depressió durant els darrers anys. És cert que la pandèmia no ha ajudat gaire en la millora d’aquests números, però no podem abocar tota la culpa en aquest virus indigest. El problema ja venia de molt abans i segurament no li havíem donat la importància que ara li donem en una situació que ens posa al límit com a societat.
En aquest sentit, caldrà estar molt expectant als comportaments dels nostres adolescents per poder detectar molt precàriament aquest trastorn i serà definitiu tenir clar què ens podem trobar en aquesta detecció del problema. Estats d’ànim irritables que es poden presentar amb símptomes que afecten la gana, el son, la concentració, les relacions socials… Els símptomes als quals cal parar atenció són l’aparició de canvis bruscos respecte al funcionament previ d’aquests adolescents, per exemple, quant a rendiment acadèmic o social o indicis de consum de substàncies com alcohol i drogues.
Altres alarmes i indicadors que alerten d’un possible problema de salut mental, i que poden ser visibles en el dia a dia quotidià, són els canvis d’humor, la irritabilitat i l’agressivitat, l’aïllament, la manca de concentració, el cansament i l’augment o descens de pes. Pensem que l’etapa adolescent és un moment de renaixement de les persones en què alguns comportaments es veuen alterats per diferents mecanismes neurològics i hormonals en els cossos dels subjectes en qüestió, però una cosa serà un canvi d’actitud acceptable dins d’un sistema de valors flexible i una altra cosa són conductes disruptives que sacsegin els fonaments del que està permès i socialment validat. Trobar l’escenari de quan estem traspassant el llindar de l’acceptació del que passa no és fàcil, però com a adults que els acompanyem hem de saber prendre partit en aquesta vigilància i, si cal, actuar en conseqüència abans que l’episodi acabi malament del tot. És preferible, en aquest cas, pecar per defecte que per excés i implicar-nos de manera estricta en la solució de les situacions que ens puguem trobar.
Pensem que la diferència entre la depressió en adults i la depressió en adolescents rau en la manera d’exterioritzar-la. Els adults acostumem a parlar-ne, els joves no, és per això que ens haurem de fixar, i molt, en els comportaments d’aquests últims, perquè serà això el que ens donarà la clau de la detecció.
Una de les coses més importants que haurem de traslladar als joves és que la depressió no és un senyal de debilitat o un defecte del caràcter, és una malaltia que pot interferir en la capacitat per fer les activitats diàries, com dormir, menjar o manejar el treball escolar. La depressió és comuna, però això no vol dir que no sigui greu, i se li ha de donar la importància que mereix. Pares i educadors, estiguem-ne al cas.
