Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
Diumenge passat, l’Església va celebrar la VII Jornada Mundial dels Pobres, instituïda pel papa Francesc. El lema d’enguany era “No esquivis cap pobre”, fent referència al consell que l’ancià Tobit dona al seu fill a l’Antic Testament (Tb 4,7).
El text és, en el fons, com un testament espiritual que Tobit, pressentint la seva mort, vol transmetre al seu fill el que és important a la vida d’una persona que vol viure en el camí recte, fidel al Senyor.
Seguint aquest fil conductor, el Sant Pare convida tota l’Església a mantenir el coratge que distingí Tobit enmig d’un poble pagà per estimar el proïsme, fins i tot amb el risc de posar en perill la seva pròpia vida. Francesc assenyala que, en el moment actual, emergeixen noves formes de pobresa que cal afrontar, com són les que es deriven de les guerres, especialment amb relació als infants, o el patiment de moltes famílies en un context actual de crisi, amb privacions que atempten la dignitat de les persones, com són la manca d’aliments o de medicaments.
Finalment, el papa ens convida a tenir una atenció evangèlica envers els pobres, ja que cada un d’ells és fill de Déu i, en ells, Crist està present, que vol la dignitat per a tots els homes, els seus germans.
Però l’acció caritativa i social no és un afegit a la vida dels cristians, sinó que és una de les tres dimensions essencials de l’Església i de la vida cristiana, juntament amb la celebració de la fe i l’anunci de l’Evangeli. El papa Benet XVI afirmava a l’encíclica “Deus Caritas est” que “l’amor al proïsme arrelat en l’amor a Déu és, abans que res, una tasca per a cada fidel, però ho és també per a tota la comunitat eclesial, i això en totes les seves dimensions” (núm. 20). Per això, no podem oblidar que forma part de la nostra responsabilitat de batejats exercir la caritat amb els més pobres, sense que ens en puguem excusar pensant que ja hi ha qui se n’ocupa perquè, en definitiva, serem jutjats pel nostre amor als germans. Tal com ens recorda Jesús: “Veniu, beneïts del meu Pare… perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu veure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m” (Mt 25, 31- 46).
Vull també recordar avui especialment que estem celebrant el desè aniversari de Càritas Diocesana de Terrassa. Va ser l’any 2013, l’any en què es va crear la nostra Càritas com a estructura pròpia de la diòcesi, i es va posar sota l’esguard maternal de Maria, la Mare de Déu de la Salut, perquè ella en fos la protectora de tota aquesta activitat.
A tots, doncs, els que d’una manera o altra feu possible l’acció caritativa de l’Església, us vull donar sincerament les gràcies per la vostra dedicació i esforç, adreçant especialment aquest agraïment als tres directors de Càritas Diocesana de Terrassa que han guiat aquest treball al llarg d’aquests anys no exemptes de dificultats: el Sr. Salvador Obiols, que va ser el primer director; el Sr. Francesc Llonch, que ens va deixar en l’exercici del seu càrrec, i la Sra. Mònica Martínez, actualment. I, juntament amb ells, penso en totes aquelles persones que fan proper el rostre de Crist als germans i que no esquiven els pobres quan es presenten. La Jornada Mundial dels Pobres és un dia per tenir molt present la realitat de la pobresa en el nostre món, però això no es pot limitar a un dia a l’any, és cada dia que estem cridats a viure l’amor als germans i a oferir la nostra ajuda, especialment als qui més la necessiten.
