Antonio Machado
En aquests moments s’està produint el crim genocida més gran del segle XXI al món.
El poble palestí és exterminat sense pietat als territoris ocupats per Israel. El sionisme jueu ha decidit netejar tota la Franja de Gaza i Cisjordània, únics territoris que els quedava al poble palestí, després que el 1948 comencés l’èxode del poble jueu cap a la terra promesa a Palestina. Més de 120.000 assassinats palestins des de llavors, milers d’habitatges demolits, terres robades, apartheid general on havien de compartir espais, i eliminació de drets humans. Ara passen a la fase definitiva, que consisteix a forçar migracions dels residents a les dues úniques zones que la comunitat internacional va donar cobertura i Israel els ha permès assentar-se, fora dels seus propis territoris, i perquè el problema palestí finalitzi, a la diàspora mundial, han decidit exterminar-los. Prèviament, han tallat tota via d’ajuda humanitària d’aigua potable, aliments, medicines, material hospitalari i combustible per poder mantenir els generadors dels hospitals, previ al tall total del subministrament elèctric des de les centrals que els proveïen electricitat.
Davant aquest drama, en què emocionalment ens veiem implicades totes les persones amb valors basats en el dret a la vida i en la solidaritat, no podem passar inadvertits en aquests moments de tant de sofriment en què cada dia veiem nens petits destrossats, morts o ferits, amb un rostre i una mirada de terror, mentre els adults ploren desesperats, i els metges lluiten per rescatar aquestes vides, que els intenten arrabassar bombardejant-los, deixant-los sense aigua i sense medicaments ni material hospitalari, sense electricitat, mentre són operats amb les llanternes dels telèfons mòbils presents.
Nosaltres, el primer món, aquest que crea benestar col·lectiu venent armes, bombes, tancs afusellis i el que faci falta als que responen amb la violència davant dels pobles oprimits, no podem sortir al carrer en silenci i amb pancartes que no diguin ni una sola paraula d’aquest genocidi. Ara no toca anar per la vida de Mahatma Gandi. Ara toca revelar-se davant del món opressor i dels partits de l’Estat espanyol amb actituds equidistants. Com l’alcalde, Jordi Ballart, que després del comunicat del nostre ajuntament del 20 d’octubre, que va ser una vergonya per a la nostra ciutat, apareix dissabte (per sortir a la foto com sempre) a la manifestació d’Aturem les guerres. No es pot sortir al carrer a manifestar-se en silenci quan a l’altra part del món les bombes rugeixen i els crits dels nens palestins sonen a les xarxes.
Estem políticament encallant cap a posicions totalment ineficaces, basades en concepcions que només condueixen a la confusió de l’opinió pública. No es pot generalitzar davant les agressions armades que vivim, no és el mateix el conflicte d’Ucraïna que el genocidi de Palestina. Com a ciutadans que pensem i actuem, hem de tenir molt clar cap a on intentarem influir amb les nostres accions i a la nostra ciutat fa ja massa temps que estem anant a les palpentes. I no pot ser que es donin convocatòries totalment contradictòries en els objectius de les mobilitzacions.
A Terrassa es dona la paradoxa que hi ha dues plataformes sobre els conflictes bèl·lics, una és la ja assenyalada Aturem les guerres i l’altra és Terrassa amb Palestina, que aglutina l’esquerra al voltant de la CUP i alguns col·lectius musulmans. El mateix dissabte es convoca una manifestació a Terrassa i els altres convoquen a una manifestació unitària que va haver-hi a Barcelona, en què unes 20.000 persones es van manifestar contra el genocidi palestí i la venda d’armes a Israel. Per què no s’han assegut en una taula unitària i han acordat portar-les totes en la mateixa direcció?
Les guerres existeixen des que existeix l’acumulació de riquesa als processos productius des de l’antiguitat. Les guerres són el camí per aconseguir més acumulació de riquesa. I una vegada aconseguit continuen sent necessàries per mantenir el poder econòmic conquistat. La guerra és la violència ordenada.
Les guerres no les origina el sentiment de l’odi, aquest sentiment és la droga provocada pels quals declaren la guerra perquè la tropa vagi amb ànsies de matar. La psicologia de la guerra consisteix primer a anul·lar al soldat tota mena de sensibilitat humana. Se l’educa per matar algú que no coneix, però que, segons els seus caps, és perillós per al seu país o per al bé de la seva família. Des de l’inici de la història s’han estimulat amb begudes alcohòliques, amb drogues i amb odi.
Les guerres no s’eliminaran amb cultura pacifista. Es pensava que amb cultura la violència desapareixeria. Han volgut oferir-nos guerres civilitzades. Quan les guerres es transmetien pels mitjans controlats pels poders econòmics i polítics, i ells eren els únics que disposaven de la tecnologia que feia possible la visió d’elles per TV era una guerra asèptica (guerra de l’Iraq), però ha tornat la realitat des dels mitjans de comunicació independents i les noves tecnologies de les xarxes socials.
Hi ha altres guerres a Etiòpia, a la República Democràtica del Congo, a Burkina Faso, a Mali, a Níger, a Haití, a Armènia i l’Azerbaidjan, a Síria, al Iemen… Es fan per qüestions territorials, unes altres per neteja ètnica, unes altres per la influència de l’islamisme més radical, unes altres per ser una guerra civil interna. Però el rerefons de totes, al final, és l’economia. A totes aquestes guerres la indústria armamentística dels EUA, i la UE, inclosa Espanya, són els proveïdors que s’enriqueixen amb les màquines de matar. Algunes d’aquestes guerres són endèmiques des del segle XX. Fabricar armes per matar s’ha estandarditzat als civilitzats països del món occidental.
La globalització de l’economia ha suposat la globalització de la geopolítica, tot junt és el que fa que els interessos s’entrecreuin de tal forma que ni tan sols es coneix amb exactitud qui hi ha darrere de cadascun d’aquests focus bèl·lics. És un gran negoci que cal protegir. Discernir les guerres del seu origen capitalista, en aquesta etapa de la història de la humanitat, és confondre l’opinió pública. L’economia, els mercats, les matèries primeres, l’esclavitud com a forma de treball, l’explotació infantil, tot això és el que condueix a les guerres.
