Josep Ballbè i Urrit
La riquesa i varietat del català es fa palesa –de manera especial– en certes expressions que venen a ser adagis.
Molts d’ells, potser massa desconeguts o poc emprats. En aquest grup, prenent la referència de la situació immobilista i esperpèntica de la política catalana al llarg de la darrera dècada, parlaré d’aquells que han mig perdut el seny… o del tot. Hi ha moltes cites per clavar-ho. Algunes, fins i tot, semblants entre les dues llengües que coexisteixen –sense cap problema– al principat. Així, que a algú “li falti un cargol” o “le falte un tornillo” és prou semblant.
Com, alhora, és el mateix si “li falta un bull” o “le falta un hervor”. No li diguis a cap castellà, però, que una persona “no tiene trote ni galope”: es pensarà que li parles d’un cavall. Per això, doncs, he triat el títol de l’article en qüestió. Com si fes per afegir el contrast entre “pixar fora de test” i “mear fuera de tiesto”.
