Joan Carles Folia, Coach Advance Life
L’antropòleg espanyol Manuel Delgado sempre diu que en aquest plat tan tradicional de la gastronomia hi ha dos factors molt interessants com són la implicació de les gallines a l’hora d’aportar els ous i el compromís del porc a l’hora de complementar-lo.
Si filem prim, no és el mateix comprometre’s que implicar-se. Quan una persona, o en aquest cas un animal, es compromet a fer una acció, la probabilitat que la dugui a terme és menor que si s’hi implica. Implicar-se comporta alguna cosa més que compromís, es tracta de tenir la voluntat i la motivació necessària.
Deixant de banda gallines i porcs, tot i que de vegades hi trobaríem comportaments més fidels que no pas en el món dels éssers humans, vull aprofundir en aquests dos elements que haurien de formar part del nostre dia a dia quotidià. Certament, hi ha coses en què la influència de la genètica condiciona, si no determina, actituds i maneres de funcionar, però en el cas del compromís i la implicació no deixa de ser una elecció personal que fa cadascú de nosaltres. Agafar compromisos particulars o col·lectius a la feina, a la família, amb els amics i sobretot amb nosaltres mateixos implica un grau d’implicació extraordinari. En aquesta qüestió no cal que posem polítics, perquè ja coneixem que agafar compromisos de manera ferma i convençuda amb la implicació que això comporta no forma part del seu ideari. De fet, el compromís i implicació d’ells i elles sempre dependrà de la magnitud de la cadira a la qual estiguin subjectes.
Quan parlo d’implicació amb persones, sigui en l’àmbit laboral o personal, sempre els dic que els humans, gràcies a la nostra subjectivitat lliure, ens pertanyem a nosaltres mateixos, i depèn justament del nostre propi projecte personal el que serem després, això o allò, en funció de les decisions concretes que anem permanentment prenent. Seria com una visió de moralitat pròpia que ens obliga a complir amb allò que creiem i al qual, per tant, ens hem compromès. Quan un treballador defuig de les seves obligacions en l’horari laboral, no està traint els interessos de l’empresa, que també, s’està traint a si mateix. Està atacant la seva integritat i la seva vàlua, la seva competència i la seva dignitat. I tampoc servirà agafar aquesta manera d’actuar com una revenja per les coses que el cap, l’amo o la mateixa empresa fa malament amb nosaltres, si una cosa no ens agrada, treballo per canviar-la i no li faig la traveta, actuar així és idiota, infantil, improductiu i gens ètic, ens devalua com a treballadors, és clar, però també com a persones.
El pitjor que ens pot passar és enganyar-nos a nosaltres mateixos en el moment de ser curosos amb els nostres compromisos i les nostres implicacions. Sembla una paradoxa, però curiosament aquells que s’autoenganyen es posen un escut protector davant d’una realitat que els fa mal. No obstant això, la veritat és que el patiment no neix de la realitat en si mateixa, sinó d’aquest autoengany. És a dir, d’allò a què ens posem en contra i ens resistim. Hi ha una diferència important entre el dolor i el sofriment. Una notícia pot causar-nos el dolor natural de produir-nos una decepció. Tanmateix, el sofriment és l’actitud repetida que adoptem quan ens neguem a avançar.
Des d’un punt de vista metafòric, l’autoengany personal és una cosa semblant a ensopegar mil vegades amb la mateixa pedra. Necessitem ampliar la nostra mirada per identificar que hi ha alguna cosa més enllà d’aquest punt d’àncora, de ràbia o de no acceptació.
Per implicar-nos i ser fidels als nostres compromisos, primer de tot cal cuinar un bon plat d’ous ferrats amb cansalada i mentre assaborim aquest menjar, reflexionar sobre com d’implicades i generoses han estat les gallines en el seu l’esforç que han fet en el moment de posar els ous i quin compromís ha tingut el porc per deixar-se tallar un tros entre la pell i la carn del seu cos, potser d’aquesta manera entendrem la necessitat de comprometre’ns i implicar-nos en tot allò que fem, diem i vivim.
Siguem gallines i gorrins a l’hora d’agafar compromisos que ens impliquin.
