Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
Als inicis encara d’un nou curs pastoral, s’han organitzant diverses activitats per tal de donar un nou impuls a la vida de l’església diocesana.
Hem tingut, per exemple, la trobada diocesana de catequistes, a principi de mes, remarcant la importància de la família en el procés catequètic cada vegada més en clau evangelitzadora, o el curs de renovació pastoral per a preveres i diaques que començarà aquest pròxim dilluns i que tindrà diverses sessions distribuïdes al llarg d’uns quants mesos.
No podem oblidar, però, fer referència a les Jornades Transmet que vam celebrar el cap de setmana passat i que ens han ofert la possibilitat d’una reflexió seriosa sobre l’evangelització a través de les comunitats parroquials i la coordinació arxiprestal. Ens va ajudar a començar els actes divendres al vespre a la Catedral a Terrassa la pregària amb els joves, tot remarcant la necessitat de la pregària per tal de sentir-nos veritables deixebles missioners. I és que, com ens va dir Mons. Arturo Ros, bisbe auxiliar de València, a la conferència del dissabte, la pregària precedeix tota la nostra activitat, perquè la pregària és el pulmó de la nostra existència.
Dissabte al matí fou una veritable jornada de formació, en la qual ens trobàrem preveres, diaques, religiosos i laics, joves i adults, al col·legi Puresa de Maria a Sant Cugat del Vallès. Mons. Ros posà en relleu no només les activitats que cal tenir a les parròquies i arxiprestats per tal de portar a terme la missió, sinó, sobretot, les actituds amb què les hem de viure i ens va parlar d’una pastoral que ha de ser relacional, capaç d’acollir i acompanyar les persones en els seus processos de fe, de mostrar el rostre de l’Església a través de la misericòrdia i la proximitat. Recordà amb paraules de Sant Pau VI a l’exhortació “Evangelii nuntiandi” que l’Església existeix per evangelitzar. I va fer especial referència a la necessitat de fer experiència de comunió sense la qual no pot haver-hi evangelització.
La parròquia ha de ser una comunitat fraterna, des de l’espiritualitat de comunió, de manera corresponsable entre tots, caminant junts. Respecte a l’arxiprestat, ens recordà que és unitat bàsica de pastoral i que, amb la situació actual especialment, cal potenciar el treball més enllà de les parròquies, superant l’aïllament o la pastoral de campanar. I tot això subratllant la necessitat de viure-ho amb pau interior i alegria com a actituds bàsiques. Els assistents pogueren compartir els uns amb els altres diversos tallers que ajudaven a concretar tot el que s’havia rebut abans a la conferència des de diferents àmbits com la litúrgia i l’espiritualitat, el ministeri ordenat i la vida consagrada, la realitat de la pobresa i la marginació, i l’evangelització que necessitem impulsar.
Les jornades es varen cloure diumenge amb un acte també molt significatiu gaudint de la bellesa d’un bon concert d’orgue a Granollers, i unint-nos en el compromís amb els més necessitats, a través de Càritas diocesana, que enguany compleix deu anys d’existència.
Donem gràcies a Déu per aquest nou curs que ens concedeix de viure, i donem gràcies també a totes aquelles persones que fan possible el nostre caminar junts. Caminar sempre amb esperança, ja que la proposta cristiana no envelleix mai, i el Senyor ens pot sorprendre sempre amb la seva creativitat divina, com ens diu el papa Francesc a la seva exhortació “Evangelii Gaudium”.
