Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
Un any més, la Jornada Mundial de les Missions, el Domund, ens posa al davant una realitat que hauria de ser sempre present a les nostres intencions, a les nostres pregàries, a la nostra vida de cristians.
Em refereixo al fet que l’Església és essencialment missionera, i que és una dimensió que no podem separar de la nostra condició de batejats.
Sí, l’Església és missionera i, per tant, ho som nosaltres també. Ho som encara que Déu no ens hagi cridat a anar a un país llunyà, perquè també aquí, al lloc on vivim, som i hem de ser missioners, amb la nostra vida, amb el nostre exemple i la nostra pregària.
“Cors ardents, peus en camí”, aquest és el lema de la Jornada d’enguany. I aquest lema vol dir que per ser missioners necessitem un cor encès d’amor, i el desig de comunicar-lo en el camí de la nostra vida. Però només amb un encontre amb el Senyor ressuscitat es pot encendre aquest foc, es pot mantenir encès i estendre’l allà per on anem. Com aquells deixebles d’Emmaús, que van caminar amb Jesús sense reconèixer-lo, fins que el van descobrir asseguts a taula en partir el pa. Llavors es van encendre els seus cors i es van convertir en missioners, i van anar corrents a comunicar la notícia als seus companys. Diu l’evangeli de sant Lluc: “Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l’un a l’altre: No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els onze i els qui eren amb ells, que els van dir: ‘Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!’ I també ells els constaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa” (Lc 24, 30-35).
Cors ardents, com els dels deixebles d’Emmaús, i peus en camí també com ells, per anar a trobar els germans i comunicar el foc de la fe, la vida de Jesús, això és ser missioner. En el seu missatge per a aquesta Jornada, el papa ens diu que aquells deixebles, que se’n tornaven tristos i desanimats, van viure una experiència de fe pasqual. Va ser l’encontre amb aquell personatge misteriós que els va obrir el “sentit” de les Escriptures, i que després, un cop a taula, i amb uns gestos concrets, el van reconèixer: va prendre el pa, el va beneir, el va partir i els el donà. Gestos ordinaris d’un pare de família jueu, però que fets per Jesús, i amb l’acció de l’Esperit Sant, els va transformar en missioners.
Preguem avui pels missioners, per tots, però especialment pels de la nostra diòcesi, i col·laborem també econòmicament per ajudar-los, perquè ho necessiten. Però no ho fem només un cop a l’any. Visquem la dimensió missionera del nostre ésser de cristians cada dia de la nostra vida allà on el Senyor ens ha posat.
