Salvador Cardús i Ros
En un context general en què s’han anat coneixent greus esbatussades i pillatges als carrers d’algunes ciutats del país, molt lligades al temps de “festa” nocturna juvenil, és una bona notícia que aquest cap de setmana la Policia Municipal tanqui la Rasa per evitar l’entrada d’ampolles de vidre i navalles als locals d’oci.
L’intendent Antoni Flores ha declarat que han detectat un increment de denúncies per baralles, agressions i robatoris els darrers mesos. I, per cert, més enllà dels objectius d’aquest tancament, encara caldria afegir-hi el necessari combat en contra de les moltes molèsties als veïns pel soroll i l’incivisme en aquesta zona cèntrica de la ciutat.
Ara bé, mentre tots sabem que, efectivament, hi ha problemes objectius d’increment de la inseguretat ciutadana, en el discurs dels nostres polítics s’ha instal·lat un recurs que em sembla molt preocupant. Es tracta d’aquesta insistència a parlar de la “percepció” d’inseguretat. La mateixa regidora de Seguretat, per referir-se del tall de la Rasa –segons publicava ahir Diari de Terrassa– ha dit que “ve motivat per un augment de la percepció d’inseguretat”, i també que aquesta presència de tanques de control “juguen un paper simbòlic” i que la seva “presència estètica ja té un efecte dissuasiu” (les cometes són meves).
Jo no sé si els polítics s’adonen que quan redueixen els problemes d’inseguretat al de la seva “percepció” el que fan és rebotar-lo contra el ciutadà que n’és víctima. Ja ho sabem que les percepcions de la realitat no s’acomoden exactament als fets. Una distància que, per cert, també afecta molt directament els polítics, que solen tenir una “percepció” molt esbiaixada de les urgències de la ciutadania. Però és obvi que no tot es redueix a percepcions subjectives. L’increment de l’incivisme, de les agressions i baralles al carrer, de la violència sexual, de la xenofòbia i de tants altres tipus de delinqüència són un fet constatable, objectiu, no pas una “percepció”.
És cert que la temptació de portar el debat sobre la seguretat a una qüestió de percepcions és general. A Terrassa i arreu. Però quedant-nos aquí, vegeu la presentació aquesta setmana del pla de mandat del govern municipal. S’hi parla d’asfaltar carrers, d’establir zones de baixes emissions, de deixalleries, pàrquings, promoció econòmica… Tot són objectius concrets, materials, fàctics. Però pel que fa a la seguretat, es diu que el que es pretén és “millorar la percepció de seguretat”. No, home, no: el que cal millorar és la seguretat!
A què es deu tanta por a admetre que, a més de millorar la percepció, també aniria bé millorar la seguretat? La meva opinió és que els nostres partits de centreesquerra –és a dir, els que ara ens governen– tenen una mala relació cultural amb la qüestió de l’ordre i la llei. Bé prou que denuncien un determinat tipus de violència que ideològicament els encaixa bé per fer-la pública. Oi que quan es tracta de parlar de feminicidis o de violència sexual o racial no parlen pas de “percepcions”?
La conseqüència d’aquesta ocultació –conscient o no– dels problemes d’inseguretat, però, no només retòrica. El que passa és que si el ciutadà té l’evidència –no la percepció– que el polític de centreesquerra no té el coratge de plantar cara al desordre social, acabarà votant els partits de dreta i dreta extrema, que són els principals beneficiats de la situació –no la percepció– de desemparament. És que encara no s’ha observat on és que creix més el vot d’extrema dreta?
