El debat sobre la conveniència d’instal·lar una pista de gel per Nadal s’arrossega des de ja fa temps. El to, però, va pujar d’intensitat l’any passat, tenint en compte la situació de sequera i d’emergència climàtica en la qual estem. Tanmateix, el poder d’atracció per al comerç d’una instal·lació com aquesta és innegable. Per tant, què hem de fer? L’Ajuntament ha decidit prescindir de la pista de gel aquest Nadal. Ara busca crear un model de celebració de Nadal que faci singular Terrassa, que estimuli el consum i, fins i tot, que porti visitants de fora de la ciutat. No és una estratègia nova. Altres municipis ho han fet amb èxit. Sense anar més lluny, Sabadell ha esdevingut en poc temps en un referent amb “Somriu al Nadal”, un espectacle que es basa en un calendari d’advent. Aquest replantejament és un pas endavant. El problema és que ja anem tard. En un tres i no res arribaran les festes i és gairebé impossible que en tan poc temps es pugui crear un Nadal marca Terrassa. Una llàstima.
