Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
Hem començat un nou curs, i a la majoria de les nostres parròquies ja ha començat, o està començant, la catequesi parroquial.
En aquest inici m’ha semblat necessari remarcar la importància de la catequesi i, per això, aquesta carta adreçada a tots ho és especialment avui a les famílies amb infants, als catequistes, als mossens i a tots els laics implicats en aquesta meravellosa tasca.
Perquè evangelitzar, més que una obligació, que també ho és, és una meravellosa missió. Transmetre la vida de Jesús i el seu evangeli als infants ha de ser per a nosaltres un dels goigs més grans. Per això voldria agrair la confiança de moltes famílies que porten els seus fills a la catequesi, així com l’esforç constant dels catequistes per renovar-se, la seva dedicació a aquesta tasca al servei de l’Evangeli i de la comunitat cristiana. I vull animar-vos perquè, a més de transmetre uns coneixements, que són sens dubte necessaris, es tracta de transmetre una experiència de fe, de vida i, sobretot, de l’amor de Déu. Cal fer arribar als cors dels nens que venen a les nostres catequesis l’amor que el Senyor els té i que descobreixin i experimentin com Déu els estima.
Sé que no és fàcil aquesta tasca avui. Sovint constatem la il·lusió dels infants i el poc interès d’algunes famílies per aprofundir en la vida cristiana dels seus fills. També veiem el descens de les inscripcions a la catequesi i constatem la dificultat dels mateixos infants per compaginar el que viuen a la catequesi amb el que després troben a casa, al carrer, a l’escola, al món dels esports i a les extraescolars. No és fàcil afrontar aquest contrast.
Però aquest repte ha existit sempre, hi serà sempre. També quan Jesús predicava a les multituds molts s’entusiasmaven, però després es trobaven amb la dificultat de viure enmig d’una cultura, d’una mentalitat, d’uns costums i d’una religiositat contraris a tot allò que havien experimentat escoltant Jesús. Però l’Esperit del Senyor treballa en els cors d’aquells que el volen escoltar i ho fa, d’una manera especial, en els cors dels infants. És per això que, començant el curs, em permeto animar-vos en aquesta gran missió remarcant alguns aspectes que em semblen importants.
El primer és que no ens podem desanimar. No tenim dret al desànim, no és iniciativa nostra, duem a terme una missió. Hem estat cridats a un servei: anunciar la bona notícia i sembrar.
Un altre és que cal transmetre uns coneixements i, especialment, transmetre una vivència de fe i d’amor. Per això us demano que feu el possible per apropar els infants a Jesús i, sobretot, que els ensenyeu a resar, a parlar i escoltar Jesús. La pregària no és només paraules, encara que de vegades cal dir-les, però també és obrir el cor, parlar i deixar que ell ens parli, parlar a Jesús com es parla amb un amic, com diu Sant Ignasi de Loiola.
I també hem de revisar les nostres catequesis. En molts casos, haurem de ser creatius i agosarats, no ens podem quedar indiferents i sense fer res davant la dificultat, no ens podem quedar pensant que sempre s’ha fet així.
Voldria acabar amb unes paraules del papa sant Joan Pau II a la seva carta adreçada als infants el 13 de desembre del 1994 que ens poden ajudar. Deia el papa: “Que important que és el nen per a Jesús! Sens dubte, es podria afirmar que l’Evangeli està profundament impregnat de la veritat sobre el nen. Fins i tot podria ser llegit en conjunt com l’Evangeli del nen”.
I acaba dient: “Permeteu-me, estimats nois i noies, que al final d’aquesta carta recordi unes paraules d’un salm que sempre m’han emocionat: ‘Laudate pueri Dominum!’ Lloeu infants al Senyor, lloeu el nom del Senyor. Beneït sigui el nom del Senyor, ara i per sempre. De la sortida fins a la posta del sol, sigui lloat el nom del Senyor!” (cf. Sal 112, 1-3). Aprenguem a dir també nosaltres amb els infants aquestes paraules!
