Joan Boldú
Sentir la paraula “art” evoca les arts mitjançant les quals l’ésser humà expressa les seves accions creatives tot donant forma a la seva percepció de la realitat impregnada de sentiments i emocions.
El concepte d’arts abraça l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la dansa, la música, la literatura, el cinema, la fotografia, el còmic i l’art digital. Hi ha altres arts diferents i menys conegudes, però tant o més importants per a l’ésser humà que les mencionades. Fou Pico della Mirandola (s. XV) qui expressà que totes les coses i tots els éssers estan plenament formats, tret de l’home. Aquest, com que no està format del tot, pot forjar-se la forma que estimi millor: pot ser àngel o dimoni. No solament pot produir objectes útils i beneficiosos mitjançant la tècnica, pot expressar la creativitat mitjançant les arts, sinó que el més meravellós és el que l’ésser humà pot fer amb ell mateix: pot ser modelador, escultor d’ell mateix mitjançant l’art de pensar, l’art de parlar i l’art de viure.
Tothom pensa, però tothom pensa bé? Kant ens regalà l’expressió: “Atreveix-te a pensar; surt de la minoria d’edat”. Qui vol ser amo de la seva vida ha de ser valent, ha de gosar ser ell mateix qui decideixi què és el que vol fer sense necessitat de cap guia. Només qui duu les rendes de la seva vida ha sortit de la minoria d’edat. Què és pensar? Per ser éssers pensants hem d’estar disposats a dubtar, la qual cosa contribueix a no acceptar cap idea ni afirmar res fins que no s’hagin trobat raons que la justifiquin. Deia Montaigne que val més un cap ben fet que no pas un cap ben ple. És bo desenvolupar l’hàbit de pensar d’una manera reflexiva. El pensament reflexiu és un examen curós de tota forma de coneixement a la llum dels arguments i les bones raons que el fonamenten. Sovint, hi ha una disposició a fer judicis sobre la mera base del costum, la tradició, el prejudici, etc. i així defugir de la tasca de pensar. Pensar és elaborar pensaments lliures, nostres; pensar és revisar el que pensem a partir del que llegim, del que ens comuniquen els mitjans; pensar és criticar, jutjar, valorar, gosar dir no o dir sí.
La paraula és una riquesa i un poder exclusius de l’ésser humà. El seu domini s’assoleix amb l’art de parlar. En el discurs humà, les paraules no van soles sinó unides a la raó. Sense la raó el discurs és cec, sense la paraula és mut. Quan hom parla necessita les idees clares i ben ordenades –el contingut– i les paraules –la forma–, mitjançant les quals transmet les idees, que com més belles siguin, millor. El discurs té tres finalitats principals: persuadir, ensenyar i delectar. Per mitjà de la persuasió, el discurs pot aconseguir que una persona o un grup de persones canviï la seva opinió, la seva actitud o la seva conducta; a través de l’ensenyament, comunica una veritat, i mitjançant la delectació, el discurs fa gustar un plaer amb plenitud. L’art de parlar com a art de persuadir es relaciona amb l’art de raonar –lògica–, la qual cosa vol dir que hom ha de parlar amb raonaments i arguments i amb una forma bella. El que no pot fer mai qui parla és usar la paraula per fer mal, per mentir.
Aprendre a viure és aprendre a superar la banalitat de la vida quotidiana, l’avorriment i el temps que passa. Aquest fou l’objectiu que es fixaren les escoles de la Grècia antiga, com, per exemple, l’estoïcisme (s. III aC). “Viure el present”: segons els estoics, els dos frens que ens impedeixen un ple desenvolupament són la nostàlgia i l’esperança, l’afecció al passat i la preocupació pel futur. Els paradisos perduts, els goigs i els sofriments de la infància tenen a les nostres vides un pes molt gran. D’aquí la necessitat d’aprendre a viure nostàlgies supèrflues i sense pors vanes. Per la qual cosa cal atendre’s al present. “Fer de la necessitat virtut”: en general, la guerra, la malaltia, els desastres naturals són tràgics, ja que se’ns emporten el que més apreciem. Però tenen el poder de transformar qui els experimenta si aprèn a acceptar la vida que li toca viure i extreure’n el millor possible. Aprendre a pensar, a parlar, a viure, arts que esculpeixen l’ésser humà.
