Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Fa 2.500 anys, hi va haver a la Mediterrània oriental una civilització que va fer avançar la humanitat de manera extraordinària, en un període de pocs centenars d’anys.
Són els pobles que vivien a la Grècia clàssica. Es tracta d’una època històrica en què el poder de les polis gregues i les manifestacions culturals que s’hi van desenvolupar van assolir la seva esplendor.
El teatre, la poesia, la filosofia, la historiografia, les matemàtiques, la geometria, la consciència cívica, la democràcia, els jocs olímpics, la mitologia, els cànons de bellesa, l’art, la moneda, els valors de l’amor… El llegat que ens ha deixat la Grècia clàssica és d’una magnitud inabastable. Les aportacions a la humanitat que van fer els pobles hel·lènics són la base de la civilització occidental contemporània. Són la mare de la cultura bàsica del pensament europeu, i malauradament no ho saben valorar amb tota la seva dimensió.
Els grecs ja es varen a atrevir a fer una classificació dels diferents tipus d’amor i van fer d’aquesta emoció una pedagogia de la consciència amorosa, que van instaurar i traslladar a futures generacions que havien de venir. Així, la cultura grega separava els vincles d’estimació en set categories.
Philautia. És l’amor propi i sobre el qual descansa qualsevol mena de construcció de la vida i també de les futures relacions d’una manera clara, sana i absoluta.
Philia. És l’amor entre amics cercant el bé de l’altra persona i que es basa en l’admiració i la protecció de l’altre, allò que s’acosta a l’amor etern.
Ludus. És purament sexual, aquell que proposen els amants per atracció física i sense cap necessitat de tenir relació sentimental.
Pragma. El veritable amor entre la parella. Necessita temps perquè es basa en el respecte, la confiança i l’acceptació de les diferències entre ambdós per així multiplicar les afinitats.
Agape. És l’amor incondicional, el que posa per davant d’un mateix l’altra persona. Acceptem les imperfeccions de l’altre i és un acte de generositat, d’amor profund i espiritual i una demostració de bondat infinita.
Storge. És un amor de lleialtat i fidelitat com el que es genera entre pares, fills i germans. L’amor de família.
I, finalment, Eros. Que es construeix des de la passió i la intensitat, és l’amor de l’enamorament, el romanticisme i la impulsivitat. També presenta una contradicció temporal, que és la seva evaporació. La seva curta durada com a inici del que més tard s’ha de convertir en una piràmide que recorre molts del tipus d’amor que hem vist abans que Eros.
I aquí és on comença la màgia de l’amor de veritat. Saber que Eros s’acaba, però que en el seu rescat apareix Pragma, que sobre la plataforma de Philautia i Philia construeix un amor Storge per, sense oblidar si es pot, Ludus assolir l’Agape (l’amor incondicional). Aquesta és la seqüència de l’amor en lletres majúscules. De l’amor que moltes persones prediquen i molt poques aconsegueixen. Figurar que tot va bé i que ens estimem s’ha posat de moda, però només des de l’Olimp dels Déus grecs se sap qui de tots aquells d’abans i de tots nosaltres ara som capaços d’estimar amb total plenitud.
Per això Plató va deixar escrit: “L’amor consisteix a sentir que l’ésser sagrat batega dins de l’ésser estimat”.
