Daniel González, responsable de Serveis Internacionals de la Cambra de Comerç de Terrassa
Ja fa anys que la UE té un claríssim propòsit: la lluita contra el canvi climàtic. Des del 2019, any en què la UE inicia el camí del Pacte Verd, comença la cursa per construir una Europa climàticament neutra i sostenible.
Els objectius als quals cal arribar es marquen en fites per als anys 2030 i 2050.
Aquest procés transformador, fonamentalment, pretén reduir les emissions de la indústria, transport i altres sectors. I dins d’aquest marc normatiu, hem d’incloure el CBAM (Carbon Border Adjustament Mechanism), sobre el qual vam fer una sessió informativa a la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa el passat 19 setembre. Com en altres sessions informatives, vam intentar explicar què és el CBAM i el seu impacte en el dia a dia de les companyies.
Què és el CBAM? Introduït pel Reglament de la UE 2023/956, el CBAM és una política fiscal de la UE per tractar la preocupació sobre la igualtat de la producció industrial en matèria de medi ambient. Aquest impost tindria com a objectiu anivellar el camp de joc i protegir les empreses europees d’una competència deslleial a causa de diferències en les polítiques climàtiques.
El CBAM pretén que les mercaderies i matèries primeres importades a la UE compleixin amb els estàndards climàtics que apliquem internament a la nostra indústria. Per tant, la intenció és penalitzar les importacions que promouen la fuga de carboni, incorporant un “preu” a pagar pels productes importats i fabricats en paradisos CO2. Així doncs, caldrà que els importadors europeus comprin permisos per emissions de carboni, en funció de la petjada carboni de les mercaderies importades. Els objectius serien evitar aquesta fuga de carboni i promoure la igualtat en els mercats i en el conjunt del comerç internacional.
Com funciona el CBAM?
Cal dir que quan s’apliqui completament, el CBAM obligarà els importadors de béns de la UE a comprar certificats equivalents al preu del carboni que haurien d’haver pagat si els béns s’haguessin produït segons les normes de fixació de preus del carboni de la UE.
El reglament preveu una fase de transició, des de l’1 d’octubre del 2023 fins al 31 de desembre del 2025, durant la qual els importadors de béns subjectes a la norma hauran de fer unes declaracions per notificar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) causades directament o indirectament per les seves importacions, sense obligació de fer cap pagament ni efectuar cap ajust encara. L’Annex IV del Reglament inclou els mètodes de càlcul.
Aquestes declaracions s’hauran de presentar trimestralment. Per tant, encara que sigui informativament, l’AEAT ha de rebre la primera d’aquestes declaracions el gener del 2024.
A partir de l’1 de gener del 2026, en què el mecanisme entrarà en vigor completament, els importadors hauran de declarar anualment (el maig de l’any següent) la quantitat de béns importats a la UE i els seus GEH correlatius i lliurar el nombre de certificats CBAM que hagin adquirit. El preu dels certificats CBAM es calcularà prenent com a base el preu dels drets d’emissió de CO2.
Es vol coordinar la introducció dels certificats CBAM amb la retirada del lliurament gratuït de drets d’emissió, durant el període 2026-2034.
Quins són els sectors afectats pel CBAM?
En un principi, el reglament preveu que siguin els sectors que la UE entén que generen més petjada carboni: ciment, acer, ferro, alumini, fertilitzants, electricitat i hidrogen. Hem de tenir en compte que no parlem tan sols de les matèries primeres, sinó de productes semielaborats o productes acabats que estiguin fabricats o vinculats a aquestes matèries o sectors.
A la nostra demarcació, més de 1.000 empreses poden veure’s afectades directament. Cal pensar, però, que tota la cadena de subministrament es veurà involucrada en aquesta mesura. Un cop superada la fase transitòria, i s’iniciï el cobrament de l’impost, els importadors repercutiran aquest cost a tota la cadena, fins que, com sempre, el consumidor final acabi assumint els increments.
Les partides aranzelàries afectades també es troben en el mateix reglament, però alguns exemples de materials, semielaborats i productes acabats podrien ser: ciment Portland, adobs minerals o químics, nitrats de potassi, xapa, tubs, perfil, ràcords, dipòsits, barrils, cargols, perns, femelles, volanderes, reblons, filferro, cisternes, i altres manufactures del ferro, acer o alumini.
Malgrat l’esperit benvolent de la norma, les empreses assistents a la sessió informativa varen fer paleses les seves inquietuds i preocupacions, sobretot en relació amb la pèrdua de competitivitat, que totes les mesures impositives de la UE acaben per generar en els productes dels 27. El dubte de les companyies és si els seus competidors de fora de la UE pateixen la mateixa pressió dels seus respectius estats. En la majoria dels casos, la resposta és no. Si a aquestes reivindicacions hi sumem, entre d’altres, el procés inflacionari en què ens trobem immersos, el malestar de les empreses augmenta.
En definitiva, es tracta d’una mesura més de les que ja s’apliquen i de les que vindran en matèria de sostenibilitat. Les empreses han de preparar-se, si no ho han fet ja, per implementar un “compliance” mediambiental, per tal d’afrontar les regulacions que la UE implementa i continuarà implementant els pròxims anys.
Des de la Cambra de Comerç de Terrassa volem acompanyar les empreses de la nostra demarcació en tot aquest procés, i per això hem posat en marxa un nou servei de deguda diligència i compliment normatiu, amb l’objectiu d’assessorar el teixit industrial en aquests àmbits.
