Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
El cap de setmana que ve, un bon nombre de cristians, presidits pels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, peregrinarem a Roma amb motiu del 800è aniversari de la creació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, tot donant gràcies a Déu pels beneficis rebuts a través de la seva Santíssima Mare.
Fou l’any 1223 quan Ramon, abat de Ripoll, i el prior de Montserrat, Berenguer de Bac, instituïren la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat amb l’aprovació de l’arquebisbe de Tarragona, Aspàreg de Bac, i l’impuls decidit de la reina Elionor d’Aragó, els quals foren els dos primers confrares de la nova institució acabada d’erigir. Posteriorment, l’any 1453, el papa Nicolau V concedí indulgència plenària als confrares a l’hora de la seva mort.
Amb el pas dels anys, la confraria ha conegut èpoques de gran esplendor amb gran nombre de confrares i d’altres de decadència. En els temps actuals, des del Santuari de Montserrat, s’ha donat un nou impuls a la vida de la Confraria, especialment des de l’any 2017 amb l’aprovació dels nous estatuts.
Entre altres coses, s’ha promogut la recuperació de les delegacions de la confraria a les parròquies. A la nostra diòcesi, diverses parròquies han recuperat la confraria que existí en èpoques anteriors, o l’han creada on no existia, i aquesta recuperació ha comportat, a la vegada, una renovació de la vida cristiana i un bon nombre de persones s’han adherit a les delegacions. Jo mateix recordo que vaig presidir la celebració de l’Eucaristia amb motiu de la recuperació de la confraria a la parròquia del Sant Esperit i Catedral de Terrassa a finals del curs passat.
Una altra de les iniciatives en aquesta renovació ha estat promoure aquest pelegrinatge a Roma, on serem rebuts pel sant pare Francesc. Tot un conjunt d’actes s’han organitzat entre els dies 6 i 9 d’octubre a la ciutat eterna.
És ben cert que la devoció a la mare de Déu està arrelada a les nostres vides, a la vida de cada cristià, com no pot ser d’altra manera, ja que reconeixem en ella la nostra mare, per voluntat de Jesús al peu de la creu. I a casa nostra l’advocació de Montserrat ens és molt pròpia.
Moltes parròquies de la nostra diòcesi peregrinen cada any a Montserrat a implorar l’ajut del Senyor a través de la seva mare, i són diversos els arxiprestats que, de manera conjunta i coordinada, organitzen anualment una peregrinació de les parròquies que el formen. En el meu cas, cada any acompanyo alguna d’aquestes romeries tot presidint la celebració de l’Eucaristia a la Basílica del Santuari, i puc comprovar cada vegada la gran devoció i estima que es té a la nostra mare. I, a més, és bo recordar que som una diòcesi posada sota l’esguard maternal de Maria, que és la font que ens porta a la veritable salut, que és el Senyor.
No és estrany, doncs, que a la nostra diòcesi s’hagi rebut amb goig i il·lusió aquest pelegrinatge a Roma i un bon nombre de diocesans hi peregrinarem juntament amb els d’altres diòcesis.
Confio que aquesta peregrinació ens ajudi a enfortir la nostra devoció filial a Maria, que ens acompanya al llarg de la nostra vida i és la nostra protectora enmig de les dificultats i perills que passem. En la mare de Déu descobrim la nostra humanitat portada a la plenitud, i ella ens ajuda a ser cada dia millors cristians i més bons ciutadans.
