Laura Rivas, regidora de Gent Gran de l’Ajuntament de Terrassa
El 14 de desembre del 1990, l’Assemblea General de l’ONU va fixar l’1 d’octubre com el Dia Internacional de la Gent Gran a la Resolució 45/106.
Sovint no agrada que ens diguin que som persones grans. No obstant això, hauríem d’entendre que l’envelliment humà és un procés que consisteix a créixer i envellir al llarg de tota la vida i en el qual cap període o etapa es pot entendre prescindint dels seus orígens i de les seves conseqüències (Kail; Cavanaugh, 2011). Hi ha moltes creences edatistes que contaminen la visió que té la societat vers l’envelliment: es veu com un procés uniforme (és similar per a tothom), com un retorn a la infantesa (necessitat de protecció constant), es pensa que envellir genera tristor o que fer-se gran vol dir fer-se dependent o que, pel fet de fer-se gran, les persones perdem la capacitat d’aprendre o de poder canviar.
És per això que és important recordar l’1 d’octubre, Dia Internacional de les Persones Grans, per centrar l’atenció en la importància d’aquesta etapa del cicle vital i de transformar aquesta mirada paternalista i homogeneïtzadora en un nou abordatge individual i col·lectiu que ens faciliti continuar amb els projectes de vida, més enllà dels rols laborals desenvolupats.
A la nostra ciutat, ja fa molts anys que es va crear la regidoria per a la Promoció de la Gent Gran, que acompanya la constant evolució de les necessitats de les persones i impulsa la creació de projectes i recursos que puguin donar resposta, sempre de la mà de la ciutadania representada a través de les entitats i des de l’espai participatiu del Consell Municipal de la Gent Gran, òrgan que ha elaborat el Pla Local per a un Envelliment Integral (PLEIT) amb horitzó 2030, aprovat pel ple municipal el febrer del 2022 i concretat en accions vinculades a cada mandat.
La jubilació ja no és un moment abrupte i temut en la majoria dels casos, sinó més aviat és una etapa desitjada perquè es viu com una oportunitat de desfer-se de l’obligació del treball i de recuperar aquest temps per fer el que ens agrada. El perill està a suplir unes obligacions per altres o a tornar a ocupar el temps, sense aturar-se a pensar si tot el que fem respon a un projecte vital que té sentit per a cadascú de nosaltres. D’altra banda, hem de tenir present que aquesta etapa vital s’ha allargat degut a l’augment de l’esperança de vida, passant de ser de 5-10 anys a 25-30 anys. Poden ser molts anys de la nostra vida en què podem decidir: aprendre, compartir coneixement, oferir suport social, construir ciutat, gaudir de la cultura i l’esport, fer d’avis i àvies, viatjar… o no fer res. També podem planificar quines cures voldrem rebre el dia que ho puguem necessitar, on ens agradaria envellir i amb qui; i gestionar els nostres propis recursos i els que ens ofereix l’entorn.
Les persones som diverses i ens agrupem per interessos, no només per l’edat. S’estan iniciant cursos i tallers a la ciutat adreçats a persones de 60 i més anys, i també comença l’oferta adreçada a persones adultes des de molts centres públics i privats a la nostra ciutat. Alhora, a través de l’“Activa el més 60 al WhatsApp” i després de les vacances d’estiu, tornen una àmplia oferta d’activitats de tota mena i per a tots els públics a la nostra ciutat: culturals, esportives, formatives, etc. Treballem perquè els recursos relacionats amb les cures (places de residència, serveis a domicili…) millorin la seva oferta i vetllem perquè tot això sigui en un entorn de ciutat inclusiva i accessible, fent una ciutat amigable per a tothom. Des de l’Ajuntament, contribuïm a la prevenció del maltractament de les persones grans i impulsem projectes que donin resposta a la soledat no desitjada.
Fomentem les relacions intergeneracionals i defensem els drets.
Com a administració pública, reconeixem les persones grans i volem continuar construint conjuntament una ciutat on envellir amb qualitat i amb projectes vitals diversos.
Fer-ho possible és un repte comú, per a tots i totes.
