Joan Boldú
Finalment, ha arribat l’hora de la política en majúscula, com és el cas de les sessions d’investidura del candidat del PP, el senyor Feijoó, com a president.
La seva situació és estranya, contradictòria, ja que havent guanyat les eleccions en nombre de vots, no té suficient suport parlamentari per ser president. La seva insistència a voler ser-ho, els seus pronunciaments i la seva actitud m’han recordat quatre expressions clàssiques, gregues i romanes, que em són útils per fer-ne unes fotografies, en les imatges de les quals podem veure representada la primera sessió d’investidura.
1. “Brillar per la seva absència”. Aquesta expressió significa no estar present una persona o cosa en el lloc que era d’esperar. El seu origen el devem al romà Tàcit. Narra (Annals) que en el funeral de Junia, germana de Brut i esposa de Cassi, assassins tots dos de Cèsar, foren passejades les “imatges” dels seus avantpassats i parents excepte les dels dos tiranicides, ja que estava prohibit per llei passejar als funerals les imatges dels convictes de crims contra l’Estat. Fou tan notòria la seva absència que els va fer brillar més que si hi haguessin estat presents. A la sessió del Parlament d’investidura de Feijóo com a president, l’absència de Pedro Sánchez en el torn de rèplica -el va cedir al parlamentari socialista Óscar Puente- brillà tant que va sorprendre tothom, sobretot el PP i el candidat Feijóo.
2. “Vendre fum”. El fum s’infla i és inconsistent, com l’orgullós. Aquesta expressió és utilitzada per assenyalar qui aparenta tenir poder, diners o cultura per treure’n profit davant d’un altre. Penso que a totes les sessions d’investidura per ser president d’ençà que hi ha democràcia, mai hem vist un aspirant, el discurs del qual hagi estat tan inconsistent, inadequat, incoherent, ple de mentides, mancat de propostes, omplert de paraules buides. Crec que Feijóo ha aconseguit amb el seu no-discurs transformar-se en un excel·lent exemplar de “venedor de fum”.
3. “Obtenir una victòria pírrica”. Una victòria pírrica és aquella de la qual no s’obtenen resultats positius. El seu cost és tan alt que gairebé hauria estat millor no vèncer. El que va caracteritzar les costoses victòries de Pirros, rei d’Epir, davant dels romans cap a l’any 270 aC va ser que no reportaven els avantatges que normalment atorguen els triomfs bèl·lics. Els combats van ser tan igualats i el nombre de víctimes tan ajustat per a tots dos contendents que Pirros no va ser capaç de treure’n cap avantatge. La victòria de Feijóo i del PP a les eleccions del 23-J va ser realment una “victòria pírrica”. Per més vegades que afirmi que foren els guanyadors, això no li serveix ni per ser president ni per formar govern. Sí, va guanyar, va obtenir més vots, però no ha aconseguit tenir suficient suport parlamentari per poder ser president i formar govern.
4. “Somiar o perseguir quimeres”. S’utilitza quan es vol subratllar que una persona és poc realista i té tendència a imaginar utopies o situacions irrealitzables. El seu origen és la història mitològica de “Quimera” -cap de lleó, cos de cabra i cua de serp-, monstre destructor de la regió de Lícia a l’Àsia Menor. El valent Bel·lerofont, gràcies a la muntura del cavall Pegàs, llençà una sageta al monstre i alliberà la regió d’aquest mal. Ara bé, l’expressió que s’ha mantingut fins ara posa en relleu la impossibilitat que aquest ésser existís i, conseqüentment, la quimera funciona com una metàfora d’un desig impossible de realitzar o assolir. Molts somnis s’han fet al llarg de la història. Políticament parlant, Feijóo ha perseguit una quimera, obtenir la presidència del govern, la qual cosa ha estat, a més d’un somni irrealitzable, un malson.
