Xavier Roca, director de l’Eseiaat de la UPC
Finalment, com fan tots els rius d’aquest món, sempre anem a parar al mateix lloc. Ja pots fabricar el millor producte, executar les millor polítiques industrials, realitzar la innovació més disruptiva, coordinar-te de manera exemplar amb els teus socis i aliats…
Tenir cura i fer créixer els actius de què disposes, ser conscients de l’excel·lència que atresora el nostre patrimoni humà, mesurar, analitzar, prendre decisions i treballar amb processos de millora constant… Ja pots ser la millor ciutat per viure-hi, per treballar, per innovar, per estudiar. Ja pots disposar de més de 400 investigadors i investigadores de primer nivell, més de 30 grups de recerca i un centre tecnològic d’àmbit mundial. Ja pots comptar amb un ecosistema d’innovació tecnològica envejable, únic a Catalunya. Ja pots formar part del motor industrial i econòmic de Catalunya… que, si no ho expliquem, si no en fem bandera, si no ho comuniquem, si no fem transcendir més enllà de la nostra ciutat el principal valor real, tangible, mesurable, concret i material de què disposa, malbaratarem una realitat que ja la voldrien altres territoris d’arreu.
I és que, com deia l’altre dia el bon amic Oriol Alba de Cecot en una trobada amb periodistes, compartida amb els amics i amigues Pep Forn, Ona Martínez, Ramon Talamàs, i Sergi Artigas, hi ha ciutats que necessiten penjar milers de bombetes als seus carrers per Nadal per tal que el món se les miri mínimament. N’hi ha –afegeixo– que volen plantar l’arbre de Nadal més alt, o d’altres que, com que tenen platja o muntanyes amb neu, ho aposten tot al turisme de masses. I n’hi ha, també, que veuen passar legislatures esperant que els caigui del cel un fet diferencial que els ajudi a projectar-se per guanyar oportunitats.
Terrassa té la sort que no ha de buscar més enllà dels seus límits, ni organitzar cap espectacle mediàtic, ni trucar als editors del llibre Guinness dels rècords per esbrinar quina frivolitat resta al món per batre. Terrassa només s’ha de reconèixer a si mateixa, institucionalment i socialment, com a ciutat catalana del coneixement i la innovació tecnològica, i projectar-se de manera decidida amb aquesta etiqueta amb tota la força que sigui capaç, perquè les institucions i els agents que han fet possible aquesta potent realitat en són còmplices, s’hi han posat d’acord, creuen en la mateixa visió estratègica, volen treballar plegats envers el progrés en el camí de la construcció d’una ciutat del coneixement, amb llocs de treball de qualitat, creixement econòmic basat en la indústria i en el valor afegit en connivència amb les empreses.
“Terrassa és el millor districte de negocis de Barcelona”, va afirmar a la mateixa jornada el regidor Pep Forn. I va afegir, “perquè ho tenim tot per ser-ho”. I és veritat. I tots ho sabem. Llavors, encetem de manera decidida, amb audàcia, un procés en què invertim tota la nostra energia a catapultar i distingir-nos com a ciutat catalana del coneixement i la innovació tecnològica. Mostrem-nos al país amb el nostre actiu més valuós. Creem l’etiqueta de ciutat catalana de la innovació tecnològica i vestim Terrassa amb ella.
D’altres, que pengin bombetes, plantin sequoies de Nadal, continuïn buscant les essències del seu caràcter o gastin el que no tenen cada any a reposar la sorra de la platja.
#TerrassaTech, jo hi crec.
