Antonio Machado
Ser d’esquerres vol dir que els objectius de govern siguin anar consolidant polítiques d’esquerres i estructures a l’organització municipal i als serveis per a la ciutadania obertes al poble.
L’actual govern de TxT s’autoqualifica d’esquerres, però no arriba a aquesta categoria. El problema de Terrassa és que el PSC es deia d’esquerres i només tenia el nom. Part dels actuals governants venen d’aquesta escola del PSC.
També ser d’esquerres vol dir establir mecanismes participatius reals en què arribi la veu del poble, i pugui incidir en l’acció de govern. S’ha perdut l’esperit del 15M, ara tot torna a ser com sempre. L’accés als espais de poder cada vegada s’ha tancat més. Els filtres del poder s’han incrementat enormement.
Ser d’esquerres és veure un aparell d’organigrama efectiu i on vagin desapareixent aquells personatges que legislatura rere legislatura continuen apareixent, com estàtues, a les fotos de l’organització. Ser d’esquerres vol dir no alimentar el clientelisme dintre i fora de l’organització municipal. Hem de fer fora els assessors polítics designats a dit i normalment no tenen res a veure amb el servei de l’àrea on els col·loquen. És una mesura per al quadre del partit que viu del partit, però el paga l’ajuntament, és a dir, el paguem la ciutadania.
Ser d’esquerres és que l’acció de la policia municipal no incideixi en les conseqüències nefastes de la llei mordassa. L’equip de govern té l’obligació d’intentar evitar, sense incomplir la llei, que se’n decideixin mesures lesives cap als ciutadans. A aquesta alçada de l’aplicació de la llei és de domini públic les injustícies que han ocasionat i continuaran fent si no s’hi posa remei.
Ser d’esquerres vol dir no deixar entrar els fons voltors a la concessió de serveis municipals com els menjadors escolars i el servei de la dependència (SAD). Acceptar la intervenció d’aquests fons voltors és tenir la “consciència al cul”.
És important començar a definir-nos tots i totes perquè s’han podrit molts conceptes del que hauria de ser l’esquerra i realment no ho és. Des del 2008 estem vivint un procés regressiu de pèrdua de drets, que va fluctuant, molt cap a la dreta i una mica cap a l’esquerra. En aquestes fluctuacions, sempre ens quedem per sota del que teníem abans del 2008. En aquell moment de la història del capital, va decidir canviar les regles de lloc del sistema. Abans d’això van desenvolupar un pla destructiu contra l’esquerra amb la col·laboració de quasi tots els mitjans de comunicació privats i públics i va aconseguir que els sindicats majoritaris es posessin a col·laborar en el canvi regressiu que tenien previst.
El 2012, la quota destructiva de l’estat del benestar superava el crac financer del 1929, els drets a l’habitatge, a una pensió digna, a treballs estables i amb un sou digne, drets laborals i socials, sanitat pública i de qualitat, ensenyament públic i de qualitat, llars per a gent gran, lloguers segons els salaris. Els desnonaments van arribar al milió, 6 milions d’aturats, els suïcidis es van incrementar un 30%, i milers d’empreses tancades. Però els multimilionaris amb un patrimoni superior als 30 milions d’euros es van incrementar un 100%.
Davant d’aquest escenari, els polítics van aprendre alguna cosa? Els de dretes a robar abans del 2012 més de 100.000 milions d’euros, els de centre/esquerra van robar més de 60.000 milions, i l’esquerra va quedar desmantellada. Fins i tot el nostre ajuntament va jugar a fer de promotor immobiliari amb unes pèrdues inconfessables.
Mentrestant, el poble continuava tenint més de 4 milions d’aturats de llarga durada en situació de pobresa extrema. Més de 3 milions de persones sense habitatge. La precarietat laboral no arriba per cobrir les necessitats bàsiques. Els desnonaments van passar a patir-los els treballadors actius. El milió d’habitatges sense habitar, en mans dels bancs, que hi havia tancats per l’eclosió de la bombolla immobiliària van passar a mans dels grups voltors.
El tema de l’habitatge és el més significatiu, perquè les administracions locals i autonòmiques no van fer res per aconseguir reconduir els habitatges buits a les persones necessitades. Això sí que hauria estat una mesura d’esquerres de veritat.
Les mesures d’ajuts socials com la renda garantida o la renda bàsica, destinades a l’ajut dels més desfavorits, van acabar sent un dels factors que està alimentant el feixisme que ja s’ha instal·lat a les nostres administracions, perquè part dels ajuts van destinats a la població migrant i s’utilitza com a argument exclusiu socialment. Missatge simplista que criminalitza el migrant. Per això aquest equip de govern ja hauria d’estar desenvolupant programes formatius a tots els districtes de Terrassa.
El desenvolupament dels Plans d’Ordenació del Territori haurien de ser una font oberta cap a la iniciativa emprenedora de la societat civil, d’acord amb la formació, en el marc col·lectiu, sobre l’economia social i col·laborativa, consolidant d’aquesta manera llocs de treball cooperatiu, restant influencia als grans grups capitalistes que a la nostra ciutat fa 40 anys que fan caixa, més d’una vegada amb informació privilegiada sortida des de la mateixa administració.
Si fossin d’esquerres, davant de l’abandó de la formació professional en l’àmbit del públic, prendre la iniciativa l’administració local hauria estat una gran aportació i serviria per tenir uns joves amb possibilitat de feina a la mateixa ciutat. Alhora, aquesta activitat podria ser una font d’activitat a la gent gran, i serien elles i ells qui, d’acord amb la seva experiència, amortirien la part pedagògica.
Si fossin d’esquerres, no passaria que la població gran amb necessitats d’assistència a la dependència només disposés del servei necessari a centres privats, que suposen una despesa impossible d’assumir per a una família treballadora (uns 2.500 euros/mes). L’administració de la Generalitat no ha invertit quasi res els últims anys. Tenim un centre públic, Mossèn Homs, que té un 30% de la seva capacitat operativa i que fa anys que no resol unes obres que havien de fer.
Per què aquest Ajuntament no ha aconseguit que aquest centre estigui operatiu al 100%? Perquè en el fons no els importa gens la gent gran. A més, l’Ajuntament hauria de promoure edificis amb habitatges compartits i espais comuns amb atenció a la gent gran. Té sòl i té recursos ara amb els fons europeus.
Si fossin d’esquerres, les retribucions de l’estructura municipal de comandament serien més modestes i d’acord amb les retribucions del mercat laboral de les empreses. Hem estat 40 anys pagant sous de ministre a càrrecs que el seu currículum era un carnet a la butxaca. No parlo només d’alts càrrecs, puc dir-ho de gent que eren directors de centres cívics, gent que hi havia accedit via “porta del darrere” i en poc temps cobrant com un diplomat del carrer. Si fossin d’esquerres, no hi hauria tres regidors feixistes al ple municipal.
