Isabel Quintana, comissió de Relacions Internacionals, Projecció de la Ciutat i Turisme de Tot per Terrassa
Quan sentíem a parlar del canvi climàtic, sovint pensàvem en una mena de mal auguri de futur, que aquest problema no el viuríem, però la realitat és que aquest canvi ja fa temps que avança i ara és quan comencem a adonar-nos del que pot arribar a representar a les nostres vides.
Dia rere dia assistim a un panorama desolador amb incendis de sisena generació, desglaç dels pols, grans inundacions com les recents de Líbia, sequeres extremes com la que estem patint a casa nostra o terratrèmols a llocs poc habituals com pot ser el cas del Marroc, amb el pitjor sisme en cent anys.
Es tracta, doncs, d’una situació que ens indica que la forma de vida que gaudim actualment cada vegada es veurà més afectada per l’escalfament global. Què hi podem fer nosaltres? Doncs molt, des del nostre dia a dia i amb l’objectiu de no empitjorar aquesta situació.
És possible conscienciar-nos sobre la nostra petjada ecològica i canviar la nostra manera de consumir o de moure’ns pel planeta? De fet, els recursos fòssils són finits i l’aigua dolça escasseja cada vegada més, així que cal que ens plantegem consumir energia generada a casa, aprofitar millor i reutilitzar l’aigua, comprar productes de quilòmetre 0 i productes ecològics o a granel, així com utilitzar mitjans de transport menys contaminants. Un pas molt important que podem fer és reduir l’ús d’envasos de plàstic. Podem anar a comprar, així, amb una bossa o un carretó i podem dur envasos per omplir-los. I què podem dir de la moda? Necessitem tanta roba i de tan baixa qualitat? Som conscients de la quantitat d’aigua que s’utilitza per elaborar aquests teixits, amb una petjada de carboni insostenible? Reciclem, reutilitzem i, si podem, no consumim en excés, potenciant una economia circular que crea valor allargant la vida dels productes. Parlem, doncs, de petites aportacions que totes i tots podem fer per no continuar degradant i contaminant el medi ambient.
I els pobles, ciutats i governs què hi tenen a dir? Poden aturar les fumigacions que alteren la natura i contaminen la cadena alimentària; contribuir a la millora de l’aire que respirem implantant zones de baixes emissions, mitjans de transports menys contaminants, infraestructures adequades i, molt important, veure com prevenir i estar preparats per a possibles futurs esdeveniments. La natura és poderosa, ho sabem, però hem d’estar alertes i treballar per no alterar-la per la nostra inconsciència. Aquest canvi climàtic no l’hem de viure com una de les set plagues, l’hem de combatre per a un futur millor.
Aquesta consciència individual i col·lectiva també implica les administracions i les empreses. Començant per la Unió Europea a l’hora de regular i, si cal, sancionar, facilitant, per exemple, que qualsevol ciutadà o ciutadana pugui posar plaques solars o carregadors elèctrics sense que això impliqui una despesa econòmica difícil d’assumir.
Com que tenim ciutats completament desvinculades del món rural no albirem com les sequeres, les inundacions i altres elements poden fer que els cultius no floreixin i que els ramats no tinguin prou aliment per produir el que és necessari i que pugui haver-hi mancances a l’esdevenidor. Hem d’apropar-nos més i tenir cura del medi natura, tot trobant un equilibri entre l’economia, el treball i la conciliació amb la natura, anant deixant enrere la forma tan artificial de viure que ens hem construït durant anys. Encara som a temps de canviar.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
