Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
És veritat això? Aquesta és una expressió molt freqüent avui, una expressió que manifesta el profund desig de felicitat que tots tenim. A qualsevol persona que li preguntem si vol ser feliç, ens dirà, sens dubte, que sí.
Tots volem ser feliços, i volem que aquells que estimem també ho siguin. De fet, Déu ens ha creat amb aquest desig perquè aquest és també el seu projecte.
Però ens podem preguntar què és la felicitat en realitat? En general, s’entén com un estat d’ànim, un estat d’ànim subjectiu perquè les mateixes circumstàncies o els fets poden ser viscuts de manera diferent per persones amb personalitats i temperaments diferents. D’altra banda, no existeix pròpiament un dret absolut a ser feliç, perquè la mateixa naturalesa nostra (la llei natural i com a cristians la llei que ens ha estat revelada per Déu) ens imposa uns límits, i la nostra felicitat sempre haurà d’estar condicionada pel dret que tenen els altres a ser feliços també.
El problema és que havent estat creats per ser feliços, nosaltres sovint busquem la felicitat on no hi és. Pensem que amb un canvi de situació, de treball, de lloc, trobarem la felicitat, i certament no és així. I, per descomptat, tampoc es troba tenint moltes o determinades coses que ens enlluernen i desvien del camí.
En primer lloc, hem de pensar que la felicitat no es troba fora de nosaltres mateixos, i que l’hem d’anar construint cada dia. En segon lloc, la felicitat químicament pura no existeix, almenys en aquest món. I, finalment, la veritable felicitat només la podrem trobar en aquell que és la felicitat i que ens la té preparada per a quan arribi la fi del nostre pelegrinatge aquí a la Terra. Com repetidament ens recorda la Sagrada Escriptura, només en Déu podem trobar la veritable felicitat, la felicitat possible en aquest món.
La màxima declaració de felicitat la trobem en Jesús, en les seves paraules al Sermó de les Benaurances, que són tota una declaració de veritable felicitat: “En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
Feliços els pobres en l’esperit, d’ells és el regne del cel!
Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!
Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el regne del cel!
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos -en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel” (Mt. 5, 1-12).
No són fàcils aquestes paraules, ni probablement tothom les entén. Malauradament, la nostra experiència és que hem fracassat moltes vegades buscant ser feliços.
En canvi, la proposta de Jesús ressona novament en nosaltres. Us convido de nou a fer-vos la pregunta: on busquem la felicitat?
