Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
Aquestes paraules de Jesús ens volen recordar el fet que som germans en una família i que Déu ens demanarà comptes també dels nostres germans.
El Senyor ens crida a “guanyar els germans”, els de prop i els de lluny. No sigui que un dia ens pregunti com en el llibre de Gènesi: “El Senyor va preguntar a Caín: ‘On és el teu germà Abel?’. Ell va respondre: ‘No ho sé, que potser soc el guardià del meu germà?’” (Gn. 4, 9). Sí, som custodis dels nostres germans, som custodis els uns dels altres.
És veritat que Jesús ha posat el nivell molt alt. Estimar els altres, estimar els bons i els dolents, estimar fins i tot els enemics ens situa en un nivell molt alt i nosaltres sovint pensem que és impossible. Però és que Jesús parla no amb la lògica humana, sinó amb la sobrenatural. I el que és impossible per als homes és possible per a Déu, perquè Ell ens ha fet entrar en una vida nova en el baptisme que és la seva mateixa vida i que ha volgut compartir amb nosaltres. I aquesta vida és la vida de la gràcia que ho fa possible.
Certament, és un nivell exigent perquè l’amor cristià no escull qui estimar. Qui estima, no escull el proïsme, es fa proïsme, com ho va fer el bon samarità. Només cal veure una persona en la malaltia, en l’exclusió o el dolor per suprimir la distància. Estem cridats a fer-nos propers, estem cridats a fer-nos presents, a posar-nos a la seva disposició. L’altre ha de percebre: “Soc aquí, pots comptar amb mi”. Però aquest “comptar amb mi” significa ajudar-lo que pugui reconèixer les seves limitacions, ajudar-lo que actuï per ell mateix, ajudar-lo a descobrir també els seus dons i capacitats, ajudar-lo per tal que sigui responsable de la seva vida i que comprengui el sentit que té. Estimar així els altres no és possible per a nosaltres, però sí que és possible si ho fem amb Ell, si estimem amb el seu mateix amor.
En aquest sentit, estimar els altres, en la pràctica, significa ajudar-los. “Si el teu germà peca, diu Jesús, ves a trobar-lo, i parleu-ne tots dos sols. Si et fa cas, t’hauràs guanyat el germà” (Mt. 18, 15). Tenim consciència que els altres són realment els nostres germans?
Guanyar el germà ha de ser un objectiu que hem de tenir ben clar nosaltres els cristians. Per això Déu s’ha fet germà nostre, per alliberar-nos de nosaltres mateixos i guanyar-nos per a Ell. I guanyar el germà implica estimar-lo, com Jesús ens ha estimat i ens estima, i ens ha guanyat.
Déu s’ha fet home, i a la creu ens ha guanyat a tots per a Ell i ha manifestat què significa realment l’amor, què significa estimar de debò, i com ens hem d’estimar entre nosaltres, ajudar-nos, vetllar els uns pels altres com a germans. Tot un repte. Tota una tasca que dura tota la vida.
