Carles Fornell
Últimament apareixen notícies una miqueta desesperançadores per als mortals respecte a la intel·ligència artificial.
No hi ha cap raó per a arribar al punt del suïcidi amb arguments poc sòlids. Hem de pensar que els nostres avis treballaven de sol a sol, els nostres pares van aprofitar moments d’eufòria econòmica i es va avançar amb la industrialització, nosaltres vivim dels resultats d’aquesta industrialització i els nostres fills viuran de la suma dels processos evolutius, cap a una evolució tecnològica anomenada sincronització tecnològica.
Els canvis que vindran, venen de la mà de la Intel·ligència Artificial, el futur serà infinitament avantatjosos per a tota la humanitat. La intel·ligència artificial demostra una col·laboració estreta amb els seus creadors “els humans”, on hem d’estar orgullosos d’haver aconseguit un lloc en l’evolució i ser creadors. El fet de ser creadors hauria de satisfer a tots, en el passat els canvis van portar reticències i el present també. Als humans no li agrada els canvis, som massa lineals però la tecnologia ha arribat per a quedar-se malgrat les reticències. La història ha demostrat que en l’antiguitat el seu passat també va ser tecnològic, sense aquells avanços que es van produir no haguéssim aconseguit el nivell actual. Ara estem recollint aquells fruits, vivint una nova manera de pensar amb una ment més oberta als canvis que mai haguéssim somiat de joves. Potser pel ritme accelerat que ha imposat la ciència i la tecnologia. Penso que hem de brindar per això, citaré alguns avantatges de la IA. La intel·ligència no biològica una vegada après una habilitat, aquesta pot posar-se en pràctica repetidament amb precisió òptima.
Si comparem la nostra velocitat cerebral amb les màquines, aquestes poden competir amb el seu coneixement a velocitats superiors.
Les màquines processen informació gairebé a la velocitat de la llum, és a dir, uns tres-cents milions de metres per segon, mentre que els senyals electromagnètics del nostre cervell són de cent metres per segon.
Aquestes màquines tenen accés a internet i a tot el coneixement de la nostra civilització, el qual vol dir que són capaces de dominar tot el coneixement.
També les màquines poden fer un fons comú d’informació, com agrupar-se o actuar per separat. En comparació els humans estem en desavantatge i, poc fiables en els nostres resultats. La intel·ligència tindrà una llibertat de disseny de la seva arquitectura, no es veurà limitada com la biològica, on la grandària del seu cervell és restringit i la seva velocitat neuronal és lenta.
Quan les màquines disposin de la capacitat de dissenyar tecnologia, aquestes seran molt superiors a les biològiques.
Aquestes màquines no precisen d’aigua, d’aire, d’aliments, són màquines adaptades a qualsevol ambient, és a dir, poden viatjar pel Cosmo durant anys o segles a velocitats pròximes a la llum, les biològiques no.
A més, els circuits electrònics són un milió de vegades més ràpids que l’activació electromecànica del nostre cervell.
La nanotecnologia permet la manipulació del disseny de nanorobots a nivell molecular, per exemple, els respiròcits “glòbuls vermells” mecànics.
Els nanorobots duran a terme funcions dins del cos humà controlant tot tipus de malalties inclosa de vellesa, el seguiment serà monitorat i controlat per l’especialista. Els nanorobots interactuaran amb les neurones biològiques per a augmentar les seves capacitats i creant realitats virtuals des del sistema nerviós central.
Els milions de nanorobots en els capil·lars del cervell augmentaran la intel·ligència humana.
Quan la intel·ligència no biològica aconsegueixi el fiançament en el nostre cervell haurà començat els implants neuronals informatitzats, la intel·ligència creixerà exponencialment doblegant la seva capacitat una vegada a l’any.
Els nanorobots anomenats “foglets” podran manipular la imatge i les ones sonores on produiran qualitats mòrfiques de la realitat virtual en el món real.
La futura intel·ligència tindrà cossos virtuals i projeccions reals, usant “foglets” per a interactuar amb els cossos nanodissenyats s seran més duradors que els biològics.
A mesura que la realitat virtual comenci a estendre’s en la nostra realitat, experimentarem cada vegada més ambients virtuals que donaran una altra realitat del moment.
En la realitat virtual serem diferents tant físicament com emocionalment. De fet, serem un complement del real i virtual. Quan la intel·ligència no biològica aconsegueixi ell punt d’utilitzar patrons de matèria i energia, aconseguirà un nivell òptim de computació.
La major part de la intel·ligència de la nostra civilització acabarà sent no biològica a final d’aquest segle. Sent la intel·ligència bilions de vegades més potent que la intel·ligència humana. Tot i això, la nostra civilització continuarà sent humana (cíborg). De fet, aquesta evolució ens portarà a un pla al que considerem humà, més del que és avui. En l’actualitat som animals racionals amb aspiracions.
