Salvador Cardús i Ros
Recomano als lectors motoritzats amb vehicles de quatre rodes que, si no el tenen, busquin l’exemplar del Diari de Terrassa de dimarts passat –o se’l descarreguin de la pàgina web–, i conservin la pàgina 5, si cal plastificada, en què hi ha una útil “Guia per esquivar els carrers tallats per obres”.
Segons aquest informe, en són onze: Vall, Forn, Rutlla, Sant Francesc, Garcia Humet (només un dia), Mina, Torrella (dos dies), Gibert, Tarragona, Renaixement i Atenes. Una guia que caldria anar actualitzant setmanalment per evitar fer voltes i més voltes per arribar al destí previst.
Parlem de carrers tallats, canvis de sentit imprevistos i reurbanitzacions d’utilitat sovint dubtosa. Tan dubtoses com han estat les intervencions d’urbanisme tàctic d’Arquimedes i Galileu, amb unes passeres per a vianants pintades sobre l’asfalt que encara no he tingut ocasió de veure, quan hi he passat, que ningú les trepitgés. Que Arquimedes i Galileu no acabin com el carrer Pelai a Barcelona, que ja n’han tret les coloraines!
Tot plegat converteix la ciutat en una gimcana permanent. La diferència és que les gimcanes són pensades per entretenir i divertir el personal, i aquesta de la ciutat és per fastiguejar i dissuadir els conductors de passar-hi amb els vehicles. És resultat d’una ideologia que, és cert, guanya les eleccions, i té dret a imposar una estratègia de fons amb una tàctica de superfície. En qualsevol cas, no estaria gens malament que tinguéssim clar quin serà el disseny final de tot plegat, quan es preveu que estigui tot acabat i que, definitivament –i resignadament–, puguem interioritzar el mapa mental de la ciutat que ens permeti fer un càlcul racional de com desplaçar-nos-hi amb vehicle. Això sí, només quan no hi hagi més remei.
Entretant, i paral·lelament a tanta activitat constructiva –i destructiva–, seria bo avançar en la regulació de l’ús d’aquest espai urbà i la mobilitat que hi és permesa. Si de tota la ràbia que es mostra en contra del vehicle de quatre rodes se’n posés ni que fos només un deu per cent a posar ordre al pas sobretot de patinets elèctrics, ja seria un alleujament. Perquè el cas és que molts conductors d’aquests vehicles o no en coneixen les normes o no en fan cas i, sobretot, ningú no els n’informa ni hi posa ordre. Per posar un exemple: al nou passeig del Comte d’Ègara, s’hi podrà passar enfilat dalt d’un patinet a tota pasta? A París ja han retirat els patinets elèctrics públics, i a Olot han prohibit aquests vehicles al centre de la ciutat. També hi arribarem, aquí? Valdria la pena prendre decisions aviat, no fos cas que s’hagués de refer la senyalització d’aquí a quatre dies!
I, per completar les expectatives de mobilitat en aquest inici de curs, ja tenim les declaracions del president Pere Aragonès advertint que l’acord subscrit per acabar la ronda Nord no té terminis d’execució, que ens hi posem tranquils. Aquesta tardor s’havia d’obrir al trànsit el tram de Terrassa a Abrera de la B-40, en què s’han posat tantes esperances per reduir el volum de vehicles dins la ciutat –ja ho veurem!–, i acabada aquesta via –que popularment faríem bé d’anomenar la Via Crucis-40–, ja en començarem una altra, fins a Sabadell. Ja es poden fer apostes sobre quants anys passaran fins a la seva inauguració, si és que els de la meva edat som a temps a veure-ho.
