Joan Roma i Cunill
Per si algú no ho té present, hem estat 44 anys amb democràcia municipal i molt més amb govern de la Generalitat. Em limito a aquestes dues administracions, tot i que també cal tenir presents les àmplies competències del Govern central, els primers anys de la democràcia recuperada.
Parlo de les competències en matèria d’aigua, en uns moments en què es comproven les greus deficiències i carències, en bona part del país.
D’aquests 44 anys, n’he gestionat –administrat– 40, en tant que regidor de govern i alcalde d’un petit municipi de la comarca del Berguedà. I he ostentat el càrrec de diputat al Parlament durant quatre legislatures, temps més que suficient per fer afirmacions com la del títol de l’article.
A Catalunya li ha mancat un “seny ordenador” com havia estat Prat de la Riba, i ha deixat que les coses anessin pel seu compte. Que cadascú resolgués les necessitats que tenia com millor pogués, i fou així com en un país amb 947 municipis va anar creant, buscant i subministrant aigua als seus veïns, ni que fos d’acord amb perforacions a tort i a dret, fins al punt d’agafar aigua de pobles veïns o punxant corrents d’aigua que abastien zones llunyanes.
El país, els ajuntaments i els particulars han gastat centenars de milions en tota mena de captacions, dipòsits, xarxes en alta, en baixa, sense cap planificació de territori ni de país. Tenim milers de quilòmetres de xarxes que, passats els anys, tenen deficiències en múltiples llocs, que produeixen pèrdues, que alguns experts situen en un 20% del volum transportat. Parlo aquí de xarxes en alta; pel que fa a les de baixa, les pèrdues poden ser més altes a multitud de nuclis urbans que no han estat renovades.
El més greu, però, és la manca d’interconnexió entre municipis, i comarques. Una bona planificació hauria permès portar aigua de zones abundants cap a d’altres de més pobres. O aprofitar millor els embassaments, dels quals no podíem anar a buscar aigua, fins fa ben poc, perquè era sagrada. El seu destí era Barcelona i àrea metropolitana. O sigui, teníem el pantà de la Baells, en plena comarca, però no podíem anar-hi a buscar aigua. Era un dipòsit per a Barcelona i entorn.
Hem fet batalles com aquesta darrera durant anys, molts anys, sense cap comprensió per part dels responsables de la gestió de l’aigua. I en comptes de facilitar i impulsar les mancomunitats de serveis, s’han limitat a controlar determinats aspectes, i s’han oblidat dels més importants. Tots els ajuntaments hem tingut a l’ACA no un cooperador, sinó un controlador, molt burocratitzat, i molt poc empàtic amb els problemes dels pobles.
Quan veig els milions llençats en transport d’aigua, em pregunto com és que no s’han destinat a interconnexions de conques, a fomentar la creació de mancomunitats de municipis, a renovar xarxes, a modernitzar potabilitzadores… Estem com estàvem vint o trenta anys enrere, quan damunt la taula de l’ACA i del Govern hi hauria d’haver un mapa d’aprofitament de les aigües per donar resposta a les necessitats actuals i futures. Estem molt lluny de veure resultats amb “visió de país”. Toca procedir al relleu per a un nou Govern que ho tingui com prioritat.
