Joan Carles Folia, coach Advance Life
Si anem al refranyer, trobarem moltes expressions que fan una recepta immensa de veritats absolutes que s’han anat repetint al llarg del temps. És el cas de “les desgràcies mai venen soles”.
Quan algú es veu afectat per la mala fortuna, està més sensible i para més atenció que de normal a qualsevol altre infortuni, de manera que li fa l’efecte que les desgràcies se li acumulen. Segons la Dra. Marian Rojas Estapé i altres professionals de la psicologia –el que passa és que ella sempre en parla de manera molt clara, i per això m’agrada citar-la–, això és a causa del nostre sistema reticular activador ascendent, que fa que el nostre cervell vegi moltes coses, però només es queda amb allò que és important per als nostres cors, les nostres il·lusions i preocupacions; per això la dona embarassada va pel carrer i només veu cotxets de nadó i el que es trenca una cama només veu persones amb crosses…
De fet, quan estem més sensibles a les coses que ens aporten angoixes o desafecció, també estem més exposats a rebre la resta de l’entorn des d’aquesta posició de feblesa i és aquí quan cal saber, ja us ben asseguro que no és fàcil, que aquesta sensibilitat de la qual parlem també funciona en el sentit contrari, és a dir, en el de les coses bones. Omplir el nostre cap de projectes il·lusionants, persones que estimes, projeccions positives de tot el que ens envolta ens ha de portar al fet que el sistema reticular activador ascendent (SRAA) també faci que ens fixem en aquesta direcció plena de bons auguris.
Escriure això que us acabo d’explicar és molt fàcil de traslladar sobre del paper i força més complicat treballar-ho a la vida real i us ho dic per experiència pròpia, la que visc personalment i la que treballo amb les persones que venen a la consulta. Vull explicar-vos el cas d’una gran amiga que em va donar la solució per a mi i per poder fer-la servir també a les meves sessions: “No quedar-te mai al mig de la piscina, enfonsar-te fins a baix de tot, tocar fons i a partir d’aquí prendre la decisió de quedar-te i ofegar-te o agafar impuls i començar a pujar fins a aconseguir surar”. Necessitem despullar-nos de tot el que fa que ho veiem tot negre, acumulació de les coses dolentes, però despullar-nos del tot fins a gairebé ofegar-nos per tenir la força necessària i l’objectiu clar. A partir d’aquí, comença la lluita. Allò que algú s’ha atrevit a batejar com travessar la por.
També us haig de reconèixer que no és una lluita fàcil, perquè el cervell moltes vegades t’enganya i intenta que tornis a quedar-te perdut al mig de la piscina, però una vegada has arribat al fons i has pres la decisió d’assolir la superfície, la convicció també augmenta i el sentit d’assolir resultats queda molt més enfortit.
Doncs sí, les coses dolentes mai venen soles, però també les bones mai venen soles i ara ja sabem per què.
