Joan Roma i Cunill
Pels no avesats a nomenclatures, DIBA significa Diputació de Barcelona. Els qui tractem amb ajuntaments, fa anys vam decidir escurçar noms, de manera que tenim DIBA, com tenim Gene, per a Generalitat.
Només els qui hem estat al capdavant d’un ajuntament, podem donar justes raons i justificacions a l’existència d’una institució com aquesta. Vull recordar que als inicis de la democràcia recuperada hi hagué qui plantejava la seva eliminació. La de totes les Diputacions. Per sort, vam ser a temps de salvar-les, i no solament això, posar-les al dia, en molts pocs anys.
Ara, ningú s’ho planteja, perquè han donat un servei immens a tots els ajuntaments de la seva província, molt especialment als més petits. I és que si algú creia que transferint diners i competències a la Generalitat, les coses podrien anar igual o millor, tots diem: en absolut. La distància entre els serveis que ofereixen les diputacions i la Generalitat, és immensa. En unes trobem autèntics aliats, comprensius, col·laboradors , decidits a buscar solucions, quan en l’altra, més aviat hi trobem tota mena d’entrebancs i complicacions.
Dit això, perquè la importància de la DIBA? Perquè sobresurt de les demés, no solament de les catalanes sinó de totes les de l’Estat ? La història ens explica moltes coses, del servei donat, però per raons d’espai, només faré un curt recorregut pels 44 anys de democràcia recuperada, des de l’abril del 79 fins ara.
Els qui vam entrar en els primers ajuntaments democràtics, estàvem verds en matèria política, econòmica i administrativa. Vam trobar uns ajuntaments, vells, mancats de tot, sense personal adient ni suficient, com per iniciar el vol.
La DIBA, que tampoc era un model de modernitat ni de gestió, sotmesa als principis que regien la dictadura franquista, va saber ajuntar polítics, tècnics i gestors, com per transformar-la i adaptar-la a les necessitats del moment.
Cada pas que ella donava, ens transmetia als 311 ajuntaments de la província, novetats, propostes, tècniques i ajudes per fer el mateix a casa nostra. El paper d’aquells primers anys va ser cabdal per no defraudar els ciutadans. En qüestió de mesos vam aprendre un grapat de coses que anàvem improvisant, per damunt de lleis franquistes que només feien que complicar-nos la vida i la gestió.
En molts pocs anys, la transformació va ser revolucionària, fins el punt de convertir-se en la principal ajuda als ajuntaments petits. No hi havia problema, jurídic, tècnic, de personal, de gestió, que no poguéssim anar a consultar i resoldre. I tot es feia amb una clara, diàfana i transparent actuació política. D’aquí el prestigi guanyat en tot aquest llarg període, la major part del qual, sota presidències socialistes, però en companyia i consens de la resta de partits.
Que ningú s’estranyi de la importància del nou mandat. Estic segur que tots els ajuntaments, del color que siguin, han aplaudit la continuïtat d’un projecte que garanteix igualtat de condicions, a tots els municipis. Molts parlen del gran pressupost. Sí, gestiona 1.200 milions, una xifra important, però hi ha d’altres administracions que amb pressupostos molts superiors no tenen l’eficàcia i agilitat de la DIBA. D’aquí, la satisfacció d’un nou mandat, ara de la mà de la diputada i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret. Els ajuntaments respiren tranquils.
