Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4
Ha estat una pràctica habitual als EUA des de fa anys, i ara ha arribat a Europa. Un ETF és un fons d’inversió, per tant, una Institució d’inversió col·lectiva jurídicament, però que està cotitzant el seu valor en continu al mercat, com si fos una acció, i no només al final del dia com valoren la majoria dels fons d’inversió.
A Espanya, fiscalment és com una acció, per tant, pot pagar dividend i tributa com a estalvi, i el benefici o pèrdua generat en la seva compra-venda tributa com a increment o disminució patrimonial en l’ IRPF amb el barem d’estalvi.
La inversió en ETFs t’aporta diversificació i per tant, menys risc, i la possibilitat d’accedir a diferents mercats tant de renda variable com fixa, de diferent països o sectors, inclòs invertir en índexs, entrant i sortir de forma més ràpida que en un fons d’inversió. Com en els fons tenim ETFs actius, on el gestor ha d’aportar valor i on les comissions de gestió són més altes, o passius, on simplement se segueix un índex i on les comissions són més petites, doncs no fan cap feina de gestió.
També en tenim de distribució, que paguen dividend i d’acumulació, que el cobren recomprant accions. El món de l’ETFs és molt gran, tant com el dels fons d’inversió. Cal acotar i saber entrar correctament, i per això, hem de tenir en compte quatre premisses.
La primera és entrar en els que tinguin més volum de contractació, ja que oferiran una més fiable valoració en continu i sense gaps de cotització.
La segona és que tinguin suficient capitalització per evitar un excés de costos i possibles errors d’estratègia.
En tercer lloc, que siguin realment ETFs, que tinguin en cartera accions físiques, tangibles, doncs podem trobar-nos amb ETCs i ETNs que son sintètics, o sigui, que tenen com a subjacent contractes, derivats o notes de deute, i per tant, assumeixen més riscos que els d’accions físiques. Alhora, els sintètics poden estar apalancats o ser inversos (i jugar a la baixa), i són moltes vegades els que serveixen per seguir els índexs.
I la quarta i darrera consideració, és que s’han de contractar els ETFs que menys comissions de gestió tinguin, ja que repercuteix directament en el seu rendiment final, especialment en els passius.
