Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Si haguéssim de fer un escrit com el que ara inicio sobre el veritable camí de la vida, hauríem de començar per definir què és la vida i des de quin punt de vista l’abordem.
El concepte de vida és prou difícil de definir, ja que depenent de la disciplina en què ens situem obtindrem diverses respostes, que poden resultar fins i tot antagòniques entre si.
La vida, des de la biologia, seria la capacitat de néixer, respirar, desenvolupar-se, procrear, evolucionar i morir. A més, per considerar que hi hagi vida des d’aquesta òptica, cal que hi hagi un intercanvi de matèria i energia. La vida des de la física és entesa com el temps que duren les coses o bé com una fase evolutiva. Així, diríem que els volcans tenen vida, cosa que la biologia no acceptaria.
També podem abordar la vida des d’òptiques més espirituals. Des de la filosofia trobaríem definicions com aquell conjunt d’experiències que cadascú de nosaltres entomem i ens atreviríem a destriar entre la separació del cos i de l’ànima o la raó i les emocions.
Parlar de la vida no és gens fàcil, però en aquest article intentarem oferir algunes claus que ens poden ajudar a sentir i pensar per després decidir com és d’important el camí que cadascú de nosaltres estem recorrent.
La vida és quelcom que no es tria i en la majoria dels casos tampoc es tria abandonar-la. És un recorregut llarg o curt, però que si el situem davant altres processos o esdeveniments que conviuen amb nosaltres queda situada en la franja dels sospirs, una diminuta exhalació.
La vida és incerta, inesperada, capritxosa i en continu moviment i és aquest mateix dinamisme el que ens ha de preparar a tots plegats per saber-la acollir des de la senzilla i la humilitat necessària per no sentir-nos mai per sobre del poder que un segon de vida pot esdevenir. En un segon de vida podem passar de l’èxit al fracàs, de l’amor al desamor, de la raó a la rauxa, del tot a res i de la vida a la mort.
Aquest segon de vida és un tresor, és quelcom que ens atorga la possibilitat d’enamorar-nos, de compartir, d’emocionar-nos per qualsevol circumstància i el poder que ens dona un segon de les nostres vides és el que hem de multiplicar per tots aquells segons que ens siguin oferts.
Gaudir del camí de la vida no és ni voler més del que ens ha estat donat, ni lamentar-nos del que ens falta. Gaudir del camí de la vida és oferir a cada moment la nostra mà, el nostre somriure, els nostres petons mirant els ulls de l’altre, el nostre cos i la nostra ànima a la gràcia del segon donat, a fer d’aquell segon un moment de privilegi del qual sempre ens sentirem cofois, entregats, altament agraïts. Només d’aquesta manera amb la suma extrema d’un segon rere un altre el camí que anirem recorrent, el de la vida, prendrà un significat extraordinari, amb plenitud i amb el convenciment que tot ha valgut la pena.
El camí de la vida no està exempt de turbulències que ni poders, ni diners ni cap altra variable pot evitar. La incomoditat a les nostres vides, la incertesa, la pèrdua i la desesperació acostumen a aparèixer en totes i cadascuna de les vides de tothom. Benvingudes totes elles, perquè ens ajudaran a fer d’aquell segon, d’aquells segons, una font d’aprenentatge per estimar més, per superar-nos molt més i fins i tot per desitjar que les nostres vides allarguin al màxim el seu camí per poder-lo esprémer amb plenitud.
