Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Segurament, la plaça Michelangelo és el lloc més conegut de Florència per veure els capvespres i admirar la ciutat.
Des d’aquí tenim una vista privilegiada del Ponte Vecchio, el riu Arno i el Duomo i considero que hi ha poques estampes al món capaces de generar unes sensacions interiors que capgirin els nostres cors. 20 minuts de passejada tranquil·la travessant el riu Arno i arribant a l’església de San Miniato al Monte per poder trobar l’indret més colpidor quan es tracta de veure pondre’s el sol.
Sempre s’ha parlat de la Toscana com una de les regions més espectaculars de tot el planeta. S’estén des de la serralada Apenina fins al mar Tirrè i gaudeix de magnífics paisatges naturals que van de platges de somni envoltades de vegetació mediterrània a pobles medievals enclavats enmig de turons verds i camps de gira-sols. La gastronomia i el patrimoni de la Toscana són veritablement espectaculars. Això que acabo de descriure ho podrem trobar en qualsevol guia turística en el moment en què vulguem preparar un viatge en aquesta ubicació italiana que ens pot arribar a deixar sense paraules.
Però aquest article vol anar un pas més enllà, vol parlar de la llum de la toscana i especialment de la llum de Firenze. Quan Filippo Brunelleschi va dissenyar la cúpula de la catedral, que es va construir entre finals del segle XIII i mitjan segle XV, ja deixava entreveure en els seus papers i dibuixos la necessitat que la llum fos la protagonista de les seves edificacions, perquè no es podia amagar darrere de les pedres el màxim tresor de la ciutat.
Una llum càlida, de color terrissa, i de color vermell com el lliri que identifica la vila. Una llum que sembla voler-nos embolcallar per no deixar-nos marxar mai d’aquests paratges, una llum que ens sedueix a qualsevol hora del dia. En les primeres hores del “giorno” perquè ens convida a gaudir de la jornada amb la vivesa de la passió per la vida i arribant al migdia a acostar-nos a l’explosió del plaer interior. Passada la rauxa del “mezzogiorno”, la llum de tarda ens porta a encabir-nos dins de nosaltres mateixos per poder trobar-nos en tota la nostra grandesa i immensitat. “Il crepuscolo” ens torna a oferir la possibilitat de traslladar-nos amb una llum fosca però clara, que tanca el dia de manera pausada i alegre, lluny de les tenebres. La llum de Firenze no es troba a cap altre lloc del món.
Aquesta extraordinària ciutat italiana “signora” del renaixement i encapçalada i protegida per la família Medici va saber situar-se lluny dels afanys de poder de la gran Roma i es va quedar amb la gràcia, esplendor i bellesa del seu entorn, de la seva gent i de la seva llum i va saber que això era millor que construir un imperi a base de conquestes i guerres. La llum de Firenze ens ha conquerit a tots, però ho ha fet amb subtilesa, amor i tendresa.
Aviat espero tornar a retrobar-me amb ella.
