Ramon Talamàs i Jofresa, president de la Cambra de Comerç de Terrassa
Per adequar les nostres variades activitats a les necessitats del teixit socioeconòmic al qual servim, des de la Cambra seguim recurrentment la conjuntura econòmica.
I ho fem tant per a mitjans estadístics, amb col·laboració amb l’Idescat, com per a enquestes trimestrals als membres del plenari i la tabulació de la informació que recollim en la multiplicitat de visites i reunions que mantenim amb tota mena d’empreses i sectors.
Tot i la diversitat del teixit empresarial, aquestes pràctiques ens permeten una visió del conjunt que, al marge de la comentada finalitat, també compartim amb les diferents administracions, amb les quals interactuem i en una recent entrevista amb una electa política municipal, qui s’estrena en aquests afers, em va sorprendre agradablement la seva sol·licitud de facilitar-li una llista d’empreses i autònoms a visitar amb la voluntat que em va manifestar de copsar de primera mà la realitat sobre la qual l’actuació política no és neutra i, per tant, sigui quina sigui la ideologia, aprofundir en el seu coneixement mai no serà sobrer.
De segur, per a la majoria dels contactes ja facilitats, una visita institucional de l’administració més propera els sorprendrà per no ser gaire habitual, i els complaurà tant per l’interès i suport a la seva activitat com per la possibilitat de compartir aspectes concrets de la seva operativa i pels quals moltes vegades l’actuació administrativa necessita aprofundir en el seu coneixement. Tot i la necessitat i voluntat de les empreses de complir la normativa, en un món competitiu, ha de procurar no alentir l’activitat i d’aquí la potencialitat d’aquesta interacció entre l’administració i les realitats empresarials per tal d’adequar i ajudar a definir les polítiques relatives a l’activitat socioeconòmica i possibilitar millorar terminis, un dels punts crítics en tota mena de tràmits i no sempre d’única responsabilitat municipal i sobre el qual miraré d’escriure un pròxim article.
Per a la cambra, la rica varietat d’empreses de la demarcació, de diferents grandàries i sectors i els seus equips humans són un actiu molt positiu i proactiu per col·laborar en pro de la societat en la qual estan inserits, a la vegada que aquesta actitud els comporta també beneficis per a les seves operatives. Una clara mostra d’aquest aspecte són els grups Plató de formació de directius que, fruit d’un projecte europeu en el qual vam participar, la Cambra de Terrassa té establers i en funcionament des de fa deu anys i la seva metodologia es basa en el debat entre perfils professionals o empresarials similars, de temàtiques variades del seu consensuat interès. De les dinàmiques i compartiment d’experiències en surten idees i metodologies que els participants poden aplicar i sovint apliquen a les seves organitzacions amb possibilitat de contrastar resultats en el si del mateix grup, realimentant nous estadis de coneixement, necessitat d’ajustar polítiques, etc. Per optimitzar el funcionament, les empreses dels participants, de mitjana una dotzena, no són concurrents en el mercat i, per tant, els temes tractats són transversals, realitat que possibilita un ric ventall i obertura mental que no sempre és fàcil aconseguir amb visions sectorials.
En conseqüència, segur que l’administració municipal amb interès per conèixer la realitat empresarial es trobarà amb una àmplia disposició per explicar realitats i sobretot per col·laborar-hi, constituint una magnífica palanca a emprar per a l’estructuració de polítiques que propiciïn l’activitat econòmica i ajudin a recuperar el pes industrial que Terrassa ha anat perdent i que, sortosament, és un objectiu que s’ha proposat el nou consistori i pel qual la Cambra vol ser un actor cabdal.
