Vanessa Ballester, delegada del Cateb al Vallès Occidental
Les sequeres són cada cop més prolongades i freqüents, com la que encara estem vivint a Catalunya.
Malgrat les darreres pluges, les sequeres són una prova més d’un canvi climàtic que afecta directament les nostres vides i exigeix canvis que ens permetin adaptar-nos a les noves condicions climatològiques. Canvis que van des de la modificació dels horaris laborals per evitar els treballs exteriors quan hi ha episodis de calor, fins a la utilització de noves formes d’edificació que protegeixen els interiors de les cases de les temperatures que hi ha a l’exterior.
A Catalunya, a més, ens caldrà una nova gestió de l’aigua, que vetlli de forma més estricta per la seva qualitat i en castigui els usos sumptuosos. Una aigua que es gestioni com un bé públic, garant de biodiversitat i recurs preuat i no com una mercaderia. Recordem que segons informes de l’Agència Catalana de l’Aigua, a Catalunya més de la meitat dels cursos fluvials no compleixen els criteris europeus i 7 de cada 10 aqüífers estan contaminats.
Aquesta millora en la gestió de l’aigua també implica equipar els nostres domicilis amb tecnologies que permetin reutilitzar l’aigua i optimitzar els recursos hídrics disponibles.
En aquest darrer cas, el que es pot fer és reutilitzar les aigües grises, aquelles que procedeixen de l’evacuació de les banyeres, els rentamans o les dutxes. Es tracta d’aigües amb un nivell molt baix de contaminació, fàcilment tractables amb un equip adequat i que poden utilitzar-se per omplir els dipòsits dels inodors, rentar vehicles, netejar els accessos als nostres domicilis i, fins i tot regar zones verdes i enjardinades. Parlem d’un volum important, que pot arribar a representar fins al 35% de l’aigua que fem servir a la nostra llar. Una aigua que avui va a parar a la claveguera sense que n’hàgim extret tot el profit.
Una altra forma d’estalvi pot venir de l’aprofitament de les aigües pluvials, que es poden fer servir per a tots aquells usos que no requereixen aigua potable i que com que no té ni clor ni cal, resulta especialment indicada per a electrodomèstics com les rentadores, a més del reg i les altres prestacions que ofereixen les aigües grises.
Potser ha arribat el moment de plantejar-nos una nova forma d’edificació que sigui capaç de donar resposta als reptes del canvi climàtic. I això implica una construcció capaç d’assolir la neutralitat climàtica, de reduir al mínim el consum energètic i, també, de treure el màxim profit d’uns recursos hídrics cada cop més escassos.
No estem dient que la reutilització de les aigües grises i l’aprofitament de les aigües pluvials siguin una panacea que ens permetrà solucionar un problema que es revela cada cop més greu i freqüent, però sí que representen una contribució més a l’hora de reduir els consum d’aigua potable en aquells usos en què no sigui precís un nivell elevat de qualitat sanitària. Això és una cosa que ens permet la tecnologia actual, que podem preveure a l’hora de projectar els nostres edificis. Només cal promoure una consciència hídrica més gran per part de tota la societat.
