Joan Roma i Cunill
En aquests temps de presses i poca dedicació a la reflexió, es fan acords amb una rapidesa mai vista, tirant per terra, principis que semblaven inamovibles.
Soc favorable a adaptar estructures, en funció de les necessitats, però no tot el que està establert ha de ser remogut o canviat.
Ara mateix, veig com la figura de l’alcalde trenca tots els motlles i tot el que contenia, i passa a ser un motiu més de negociació, entre les parts. Ja no hi ha cap frontera ni entrebanc per repartir el càrrec, per mesos o anys, i entre dos o tres caps de llista. Ha caigut el paper d’imprimir caràcter, coordinació i impuls, a l’equip de govern. Sembla com si qualsevol el pot assumir, sense més complicacions.
Veurem fins on arriba aquesta deformació de la figura d’alcalde, però pronostico que acabarà malament. Més ben dit, degradarà la qualitat i la coherència de l’acció de govern. No en tinc cap dubte. Dono les meves raons.
Un alcalde ha de ser l’element essencial per a coordinar l’acció de govern. No tothom serveix per al càrrec perquè no tothom té “autoritas”. És a dir, molts alcaldes, han arribat al càrrec, després de picar pedra en associacions, entitats, clubs, partits polítics, etc., de manera que fa anys que estan habituats a treballar en equip. O millor encara, a coordinar o liderar equips.
L’arribada a l’alcaldia és una conseqüència d’aquesta trajectòria, i no per art de màgia o perquè en un moment donat algú té un rampell per figurar o per manar. No, no, millor no pensar a manar i sí en coordinar i liderar.
Aleshores, si en un ajuntament comença un alcalde, organitza l’equip i coordina el pla de treball, imposa uns ritmes, unes prioritats, unes maneres de fer i actuar, en part personals i en part d’equip. Si l’alcalde està preparat i sap portar bé les coses, l’equip triomfarà. I quan dic triomfarà simplement vull dir que treballarà amb eficàcia i diligència. És el que s’espera d’un equip de govern.
Però, tot necessita el seu temps i els seus avenços i retrocessos, en funció de la realitat que troben, de manera que el primer mig any es destina a l’encaix de l’equip en el medi. En el medi territorial, sigui rústec o urbà, i en el medi burocràtic que obliga a fer les coses, no com voldríem sinó com ens exigeixen les normatives vigents, molt complicades, en general.
Si el pacte de govern s’ha fet amb un o dos altres partits, i l’acord comprèn el canvi d’alcaldia, puc assegurar que l’eficàcia i diligència en surten greument perjudicades.
No és un simple canvi de cadires, no, no, és un canvi de personalitat, de lideratge, de fons i formes que poden desmuntar els equips humans: polítics, tècnics i burocràtics, amb greus conseqüències finals.
No en soc partidari. En absolut, tot i que “la moda” ha vingut per quedar-se uns quants anys. S’han desmuntat moltes estructures, i aquesta és una més. S’ha tret el caràcter de permanència i lideratge que tenia el càrrec, i se’l considera un més, que pot ser allargat o escurçat en funció de les circumstàncies. I també se li ha tret la intensa dedicació i dependència, de manera que alguns creuen que no cal voler ser tan exigent i dedicat al càrrec, i que es pot actuar amb altres paràmetres, sense que l’ajuntament caigui.
Bé, no soc d’aquest parer, però donem-nos un parell o tres de mandats més per a constatar quina de les opinions i funcions és la més adequada.
