Daniel González, responsable de Serveis de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa
Després de sis mesos des de l’entrada en vigor de l’impost als plàstics d’envasos no reutilitzables (IPNR), des de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa veiem oportú fer balanç de l’experiència viscuda per les empreses respecte a l’aplicació del tribut.
Recordem que aquest impost té com a objectiu la prevenció de la generació de residus d’envasos de plàstic no reutilitzables, i s’articula com un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre la utilització d’envasos que com que contenen plàstic no són reutilitzables.
Grava tres fets imposables: la fabricació d’envasos de plàstic no reutilitzables, la seva importació i les adquisicions intracomunitàries de béns (AIB). Inclòs en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sols contaminats per una economia circular, n’és un dels exponents.
Així doncs, des de l’1 de gener d’enguany, els contribuents han de complir amb tota una sèrie d’obligacions formals i materials que imposa la norma.
En el transcurs d’aquests sis mesos, hem pogut recollir moltes inquietuds de les empreses de la nostra demarcació. Dubtes, incerteses, falta d’informació o claredat són exemples de les sensacions de les companyies.
Així doncs, podríem fer-ne un petit recull que resumiríem en els següents punts:
Queixes respecte de la presentació de les autoliquidacions/declaracions. Les companyies descriuen problemes en aquesta fase formal de la liquidació de l’impost com per exemple que el web de l’AEAT no accepta alguns formats dels llibres de registre comptable o d’existències, falta de claredat en la tramitació/presentació, etc. S’han creat molts dubtes respecte dels models a emprar, el 592 i l’A-22.
Determinació de la base imposable. Les empreses es troben amb molts problemes quan no són els fabricants o proveïdors dels envasos de plàstic, per poder determinar la base imposable, els quilograms de plàstic, que efectivament tracta en les seves AIB o importacions. Principalment, les empreses denuncien la falta de col·laboració per part dels seus proveïdors no nacionals. És a dir, els proveïdors de la UE o tercers països no coneixen aquest impost ni els és d’aplicació. Per tant, es mostren reticents a informar el detall de la quantitat de quilograms de plàstic als seus clients. Com que no hi estan obligats, ho veuen més com una càrrega o molèstia, que no pas com una deferència comercial amb la seva empresa client. També hi ha dubtes sobre qui ha de calcular aquesta base imposable. La resposta és clara: el contribuent.
Devolució o no de l’impost suportat. Una altra de les grans qüestions plantejades per a les empreses és el fet de si poden o no demanar la devolució del que han suportat d’impost. Els seus proveïdors els han repercutit l’impost i volen saber si en poden demanar la devolució. Els supòsits són diversos i recollits a la norma, però, fonamentalment, poden fer-ho les empreses que el suporten i revenen la mercaderia a tercers països o la UE.
Les empreses desconeixen que l’impost forma part de la base imposable de l’IVA. Hem detectat cert desconeixement del fet que la base imposable de l’IVA inclou l’IPNR suportat en una importació, per exemple. Sempre ha estat així, el càlcul de deute duaner, a la fase del càlcul de l’IVA, inclou una de les magnituds a tenir present per determinar-ne la base imposable, els IIEE aplicats a la mercaderia importada.
Les empreses del sector sanitari es queixen que hi ha proveïdors que els repercuteixen/carreguen l’IPNR. Existeixen encara dubtes sobre si una empresa del sector sanitari pot comprar els productes que necessita amb exempcions plenes. Els envasos primaris, secundaris o terciaris destinats a medicaments o productes sanitaris gaudeixen d’una exempció a l’IPNR.
Dubtes sobre si el plàstic que tracta l’empresa és objecte de l’IPNR. Encara són molts els que tenen dubtes sobre si els és d’aplicació l’impost en funció del plàstic que reben a les seves compres. Hi ha llistats molt detallats al web de l’AEAT, en què ha anat fixant què s’entén com a envàs de plàstic objecte de la llei.
Les empreses es mostren disgustades en l’aplicació de l’impost en general. Moltes companyies s’han trobat amb un nou tribut, al qual cal fer front amb un procediment poc clar, amb una aplicació que no ha tingut fase de transició o prova i amb un desconeixement generalitzat sobre la liquidació de l’IPNR, ja que l’AEAT no en va informar prou abans de l’entrada en vigor de l’impost.
Totes aquestes queixes tenen el seu reflex en l’allau de consultes i preguntes que ha rebut l’Agència Tributària aquests darrers mesos. Al seu web ha anat aclarint qüestions plantejades pels contribuents, però encara són molts els interrogants sobre el correcte funcionament del tribut. De fet, recomanem a totes les empreses que necessitin una verificació per part d’Hisenda respecte d’algun dubte que els afecti que facin la consulta que considerin oportuna, però que aquesta consulta sempre sigui vinculant.
El passat mes de març el Ministeri d’Hisenda anunciava una revisió de l’IPNR per tal de poder facilitar les liquidacions i tràmits als contribuents. Esperem que així sigui.
