Ignasi Martínez
Fa pocs dies vaig rebre una fotografia on es veia el pantà de Can Bogunyà del Mas, més conegut com a Llac Petit. La imatge era una comparativa entre l’estat de l’embassament el 2 de maig d’aquest any, pràcticament buit, i gairebé dos mesos després, el 21 de juny, ple a vessar, després de les últimes pluges.
El Llac Petit, tot i ser un espai molt conegut i visitat, és un pantà artificial propietat de la finca de Can Bogunyà del Mas (Terrassa), de titularitat privada. Aquest pantà es va construir fa més de cent anys amb una doble finalitat: frenar la crescuda sobtada del torrent de Can Bogunyà en dies de fortes pluges i crear un punt d’emmagatzematge d’aigua pluvial per poder regar els horts i abeurar el bestiar de la masia. A banda d’aquests dos punts, el pantà és molt interessant des del punt de vista de la biodiversitat. És un punt d’aigua on nidifiquen aus i amfibis i un abeurador per a moltes espècies.
La sequera que hem patit durant aquests mesos a la plana vallesana i a tot el país en general ha ocupat notícies, portades i moltes hores de debats a la ràdio i la televisió. S’ha parlat de la gestió dels embassaments, de les plantes dessalinitzadores d’aigua i de les restriccions com a grans solucions per fer front a la sequera. Fins ara hem anat “sobrats” d’aigua, exceptuant alguna crisi puntual com la de la “Moreneta”, l’any 2008. No obstant això, el pantà de Can Bogunyà és la prova que les pluges torrencials i la necessitat d’emmagatzemar aigua venen de lluny.
Amb les fortes pluges del passat 13 de juny, molts terrassencs vèiem astorats com baixaven milions de litres d’aigua per les rieres de la ciutat. L’endemà, però, continuàvem en alerta màxima per sequera i restriccions d’aigua.
En aquests moments en què el debat de l’aigua està sobre la taula, penso que el famós Llac Petit és l’exemple clar d’una de les estratègies que hauríem de seguir per al futur més immediat: l’aprofitament de l’aigua pluvial a petita escala. Sigui amb petits pantans com el de Can Bogunyà, amb l’aprofitament de les aigües grises o amb recol·lectors d’aigües soterrats per a usos lúdics, esportius, regs, piscines, etc. Hi ha molts exemples arreu del món.
Els experts ens diuen que els períodes de sequera i fenòmens extrems seran cada cop més habituals. L’aigua és un bé que hem de saber aprofitar quan cau del cel, plogui durant quatre dies seguits a poc a poc o caiguin 60 mm en una hora.
Animo l’administració i els investigadors a posar-hi fil a l’agulla i agraeixo als propietaris del pantà de Can Bogunyà l’exemple i la conservació de l’embassament.
