Joan Roma i Cunill
Pocs dies abans de la constitució dels nous consells comarcals, sorgits de les eleccions municipals del 28 de maig, constatem l’esgotament de la fórmula, creada l’any 1987, amb uns criteris que poc tenien a veure amb la realitat d’avui dia.
Es tardi més o menys, queda clar que s’han de modificar radicalment, si volem que tinguin una vida útil. Ara, són una barreja de mancomunitats, gestories, coordinadors d’alguns serveis, promotors d’accions i actuacions supramunicipals… Moltes coses, però poc clares, poc definides i molt poc finançades. Les seves competències són més per delegació que no pas per creació pròpia.
A més, tenen un defecte d’origen com és que bona part dels municipis de la comarca no tenen representació directa. La representació la donen els resultats de les municipals amb una fórmula que barreja els vots obtinguts i la xifra de regidors, de manera que en resulta un petit parlament, en què n’hi pot haver tres o quatre d’un mateix municipi i cap en molts d’altres.
Poso algun exemple per als qui no saben com va la cosa. El Berguedà consta de 31 municipis. El seu consell comarcal està format per 19 membres. Queda clar que almenys 12 municipis no tindran cap representant. Però és pitjor, perquè n’hi pot haver 5 o 6 de la capital, i al final una vintena de municipis no en tingui cap. Amb més o menys similituds passa a totes les comarques, encara que el Bages, l’Anoia i Osona tinguin 33 membres. És igual, molts pobles no hi són representats.
Aleshores, com prendre decisions que afecten tots els municipis sense ser-hi presents? Abans es considerava que ja els representava el seu partit. Però i els que no tenen partit? O els dels partits petits que no han obtingut representació? Doncs es va crear una altra fórmula per mirar que tots se sentissin implicats: el Consell d’Alcaldies. Molt bé, cada dos o tres mesos es fa una convocatòria, que en molts llocs és simplement informativa, i en d’altres, mig i mig. És a dir, es porten temes a informació i altres per debatre i votar, però qui realment governa és el Consell Comarcal, no el Consell d’Alcaldies. Si hi ha discrepàncies entre un i altre, malament per a tots.
En fi, quan s’han de fer invents, fatal. Aquesta barreja de representació per partits, amb la presència directa de tots els ajuntaments, no acaba de funcionar enlloc. A més, és feixuc convocar els dos ens perquè n’hi ha que són als dos, i altres que els costa anar a llocs on no es té clar què es vol debatre i votar.
Amb un govern viu i actiu a la Generalitat, s’estaria dissenyant una nova ordenació territorial de Catalunya, prenent com a base les polítiques territorials, les mancomunitats. Organismes destinats a gestionar serveis supramunicipals, amb presència de tots els ajuntaments associats, amb vot ponderat, en funció dels habitants. Deixar que adaptin els límits comarcals per fer-les operatives i eficients. No anar cap aquí suposa un mandat més de política vegetativa, ineficient i poc representativa. Caldria preparar el camí per sortir d’aquest bucle.
