Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa
No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut” llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mt 10,26).
Tots tenim pors. Però, ens podem preguntar per què? De què tenim por? És bo o és dolent tenir por? Diuen els entesos que la por és una emoció, una de les emocions bàsiques dels éssers humans, com poden ser també la ira, l’alegria, el fàstic, la tristesa i altres. Forma part de les reaccions que tenim en comú amb la resta dels éssers vius.
En principi no és dolent tenir por, perquè aquesta emoció manté alerta davant de possibles perills, però pot arribar a ser un sentiment molt negatiu i dolorós quan es converteix en una obsessió, en un no viure, com diem de vegades. Tots hem tingut alguna vegada l’experiència de la por. Els infants tenen por a la foscor o a estar sols, els adults tenim altres pors com pot ser la por al futur, a perdre la salut, a ser rebutjat pels altres, a no ser acceptats.
En fi, hi hauria una llarga llista de situacions reals o imaginàries que poden produir la reacció o la sensació de la por. Avui, però, voldria reflexionar sobre una por més subtil, amagada, però que ens pot paralitzar en el nostre creixement espiritual com a cristians. Encara que sigui difícil de creure de vegades podem tenir por de Déu. Por que Déu ens demani alguna cosa que no estem disposats a donar-li, o a perdre les nostres seguretats. Hi ha qui té por al càstig, en lloc de penedir-se i demanar humilment perdó a Déu. És quan desconfiem de Déu, de la seva misericòrdia, de la seva omnipotència. Llavors preferim confiar més en nosaltres mateixos, en els nostres criteris i opinions que no pas en Déu i el que Ell ens proposa.
Però la insistència de Jesús en els evangelis és sempre que visquem en pau, que confiem en Ell. Quan se n’anà cap als apòstols caminant sobre les aigües del mar de Tiberíades ells es van espantar, i els va dir: “Coratge! Soc jo. No tingueu por!“ (Mt 14, 27). I també quan digué: “Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi” (Jn 14, 1).
Sant Pau ho recull també dient: “No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies” (Fil. 4,6).
Recordem per acabar les paraules del Papa Benet XVI en la seva homilia de la Missa d’inici del seu Pontificat el 19 d’abril de 2005 citant paraules de Sant Joan Pau II: “En aquest moment el meu record torna al 22 d’octubre del 1978, quan el Papa Joan Pau II va iniciar el seu ministeri aquí a la plaça de Sant Pere. Encara, i contínuament, ressonen a les meves oïdes les paraules seves de llavors: “No tingueu por! Més encara, obriu de bat a bat les portes a Crist!” … No tingueu por de Crist! Ell no ens pren res, i ho dona tot”.
