Joan Boldú
Les paraules, però sobretot les paraules “grans” –llibertat, democràcia, drets humans, justícia, igualtat, etc.–, es cansen.
S’esgoten per l’ús excessiu i en un entorn en el qual s’han instal·lat les mentides, els sofismes, les informacions falses, les mitges veritats, etc. A més, si en proferir-les els fets i els actes corresponents les contradiuen, perden valor i es buiden de significat. En lloc de ser fonts de comunicació, són mots que envelleixen com monedes gastades, que deixen de servir per a l’intercanvi de comunicació i que són utilitzats per treure’n profit com a eines d’un sol ús.
Si girem la mirada cap a la història –la Revolució Francesa–, percebem el naixement de les “grans” paraules –llibertat, igualtat, fraternitat– i descobrim un temps en què en pronunciar-les i aplicar-les deixaren de ser abstraccions, quimeres, utopies impossibles i es convertiren en ideals que s’encarnaren en la vida política de les persones, les quals passaren de ser simples súbdits a plens ciutadans, els quals gaudiren del naixement de la democràcia i foren testimonis de l’alliberament dels pobles colonitzats i oprimits durant el s. XIX i part del s. XX. Avui, aquestes “grans” paraules haurien de brillar com espelmes enmig de la foscor cada vegada que les proferíssim. Són elles les que ens marquen el camí a seguir i les que donen sentit a la nostra vida en comú. Tanmateix, a poc a poc, en ser utilitzades per demagogs, populistes i enemics de la democràcia, han anat envellint-se i buidant-se de significat. És tan desmesurat el seu ús que es converteixen en conceptes estereotipats, quotidians, que s’usen irreflexivament, la qual cosa manifesta l’esgotament d’aquests mots, que passen a formar part de l’esfera dels termes quotidians emprats per tots i per a tot.
Darrere de cadascuna de les “grans” paraules hi ha algú que les utilitza per treure’n profit: les paraules no són efectes de l’atzar ni les persones que hi ha darrere no són innocents. El significat de les paraules es cou en els contextos d’ús; elles acaben significant allò que es vol que signifiquin. Els qui utilitzen aquests mots per aprofitar-se’n, de què parlen, per exemple, quan parlen de “llibertat”? La defensa de la llibertat és la defensa de la tauromàquia? És un nou model de llibertat comprar on vull, consumir on em doni la gana? Parlar de llibertat és parlar de Madrid, com digué una líder política? És també llibertat un cop has canviat de parella no tornar a veure-la mai més? Això és banalitzar, blanquejar la “gran” paraula “llibertat” i convertir-la en “la seva llibertat”, la de qui la utilitza. El mateix s’esdevé amb la paraula “democràcia”. Aquest concepte es banalitza i es blanqueja de manera que pot arribar a no significar res: una abstracció que consisteix a posar un vot dins d’una urna cada quatre anys. Els qui utilitzen el concepte “democràcia” per aprofitar-se’n, de què parlen quan parlen de democràcia? La mateixa líder política afirmà que “es pot ser una democràcia plena i no ser lliure, que pot haver-hi democràcia i pot no haver-hi llibertat”. Expressió que va sortir als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Aquesta frase és un oxímoron, és contradictòria. Per exemple, dir “aquest periòdic manca de notícies” és contradictori, perquè equival a dir “aquest periòdic de notícies no té notícies”; contenir notícies és una propietat interna, essencial, del periòdic. Així mateix, afirmar que “una democràcia plena no és lliure” és contradictori, perquè equival a dir “que una democràcia plena no és una democràcia plena”: la llibertat és una propietat essencial de la democràcia, no hi ha democràcia sense llibertat. Contradir-se és sempre una llosa que enterra qualsevol frase: aquesta és absurda, no té sentit. Molts ciutadans, però, les segueixen pronunciant perquè les necessiten per transmetre els valors positius. Deia Kafka que els éssers humans mirem el món, que és molt gran, a través d’una espiera molt petita i que aquesta espiera cal mantenir-la sempre neta. Així també cal netejar –no blanquejar– les “grans” paraules per treure les adherències que les enfosqueixen i devaluen.
