Salvador Cardús i Ros
L’interès més gran que pot desvetllar el nou govern municipal que s’ha conegut aquesta setmana no és tant la continuïtat com tot el que té de novetat.
Primer, pels canvis extensos i significatius a la mateixa llista de Tot per Terrassa, amb moltes cares noves. Després, per la incorporació al govern d’ERC i Junts. ERC ja n’havia format part, però ara els primers noms són uns altres. I en el cas de Junts, per la novetat de la seva presència. Tot plegat, augura noves formes i noves capacitats. Donar-los els protocol·laris cent dies per fer-ne una primera avaluació, en aquest cas, està més que justificat.
Tanmateix, ja podem avançar el que seran els principals factors d’incertesa per a aquest nou període del 2023 al 2027. I són els elements contextuals. D’una banda, hi haurà els resultats de les eleccions espanyoles del pròxim 23 de juliol. Un canvi de govern a Espanya és obvi que determinaria en bona manera les polítiques locals. No és fàcil d’imaginar quins podrien ser els bons enllaços d’aquest govern amb l’espanyol de cara a negociar qüestions comunes. Però, a més, un govern a Espanya entre PP i Vox és previsible que envalenteixi els representants locals d’aquests dos partits i que, tot i la seva marginalitat quantitativa, aconsegueixin una certa notorietat qualitativa difícil d’esquivar.
D’altra banda, és clar, hi ha les pròximes eleccions catalanes. Com a molt tard, a principis del 2025, una mica abans del mig mandat local. I res no impedeix pensar que es puguin avançar. En aquest cas, els llaços que han tingut govern local i català amb ERC a l’anterior legislatura –tot i que és difícil mesurar-ne l’efectivitat– es podrien veure molt tocats, en mal i en bé. En mal, perquè una previsible victòria socialista a la Generalitat suposaria la manca d’un interlocutor de partit directe amb el govern local. En bé, perquè podria ser que el PSC local volgués i pogués aprofitar la circumstància per mostrar una especial sensibilitat amb Terrassa per tal que el 2027 pogués tornar a guanyar les eleccions.
Una circumstància i l’altra, a més, podrien causar tensions internes en aquest govern de coalició. Ara com ara, però, em sembla improbable. La migradesa de resultats d’ERC i de Junts i, per tant, la feblesa dins del nou govern, no fa preveure que hi puguin exhibir gaires ínfules. Més aviat, i si més no durant els primers anys, és imaginable una actitud si no dòcil, sí fonamentalment col·laborativa. On ERC i Junts tenen feina, en tot cas, és en l’àmbit intern dels respectius partits fent un profund exercici d’autocrítica.
Pel que fa al PSC, viu una d’aquelles situacions que conviden a “esperar i veure”, o segons la tràgica vella fórmula, la d’esperar que el cadàver del teu enemic passi per davant de casa teva. Tot per Terrassa és un projecte –una realitat– polític sostingut per la forta personalitat del seu líder, i pel seu estil irrepetible. Si Ballart decidís no presentar-se el 2027, no seria gens fàcil trobar-li relleu, i llavors, el PSC tindria el camí aplanat.
Però no correm tant, i esperem a veure quins canvis en positiu es poden veure en els primers cent dies.
