Antonio Machado
Dissabte 17 de juny es va celebrar el ple municipal de constitució del nou consistori municipal. La portaveu de Vox, Alicia Tomás, fa vuit anys que és veïna a Terrassa i va presentar la seva proposta política amb una altivesa insultant com si la resta de ciutadans i regidors fossin carallots.
La majoria vam néixer aquí i vam ser engendrats per homes i dones de la resta d’Espanya que fugien de la fam a què els van sotmetre als seus pobles natals els terratinents i falangistes perquè es morissin de fam. També fugien del genocidi feixista del referent ideològic de Vox, Francisco Franco, aquest feixista que va assassinar 150.000 espanyols repartits per tot Espanya.
Aquesta Terrassa es va construir a poc a poc, on tota la societat catalana (que érem tots) anàvem avançant en el nostre benestar personal. Vam aprendre a organitzar-nos fora de les institucions franquistes, vam crear els sindicats, ens vam organitzar als barris i a les ciutats, així van sorgir les Federacions d’Associacions de Veïns. Davant la falta d’una assistència sanitària digna, ens vam organitzar en la marea blanca i vam aconseguir una sanitat pública acceptable. Ara, Ignacio Garriga, de Vox, criminalitza la sanitat pública perquè argumenta que l’assistència a migrants la col·lapsen, quan el col·lapse ve determinat per la reducció en inversió des de les CCAA, i assenyalen desviar serveis sanitaris a la privada.
Sobre l’educació aposten per la privatització, quan ens hem organitzat en la marea verda per defensar l’educació pública. La societat civil de Terrassa està a més plataformes, com el MPD (pensions), Mesa de Residències, drets humans, Prou Barreres (mobilitat), Casal de la Dona (Igualtat). Plataforma Antifeixista, etc. El fet que tinguin el 10,49% dels vots no els autoritza a venir amb un discurs impositiu, això no és l’Espanya buida. Curiosament, a cap de les tres regidores se’ls coneix en l’àmbit dels moviments socials de la nostra ciutat, poc en sabeu sobre això.
El contingut del seu discurs ha estat basat en mentides, l’única cosa certa és que han tingut 8.380 vots. El seu discurs basat en l’odi al migrant i la seva criminalització dista molt de ser una realitat. Atribuir els índexs de delicte a les persones del nord d’Àfrica és pur racisme, quan gran part de la mà d’obra que en aquests moments treballa a la construcció, els serveis i el camp són marroquins. Diuen que han vingut a aconseguir millorar la vida dels col·lectius més desfavorits. Només cal observar quines mesures aprovades per aquest govern de coalició per veure fins on arriben les seves mentides.
Al·leguen que venen a salvar de la pobresa els sectors més vulnerables, per a després fer el contrari, han votat en contra de les mesures destinades a atendre aquestes urgències. Per exemple, es van oposar davant de l’increment de les pensions segons l’IPC, encara més, defensen, al costat de PP, incrementar l’edat de jubilació als 70 anys. Van votar en contra de la Llei de la cadena alimentària, Llei 16/2021, del 14 de desembre. La nova Llei de la cadena alimentària canvia completament el procés de formació de preus dels aliments. En els últims anys, el preu s’ha fixat de dalt cap a baix, per la qual cosa als agricultors i ramaders els quedaven les engrunes que els intermediaris els deixaven. Es va acabar. La nova llei obliga que el preu es formi de baix cap a dalt, que és l’única forma lògica i justa, així que mai estarà per sota del cost de producció per als agricultors i ramaders. Malgrat això, Vox ha sortit al carrer amb tractors a denunciar el que ells es van negar a acceptar. Perquè són uns manipuladors.
Van votar en contra de la reforma laboral, quan ha estat fonamental per arribar a la cota d’ocupació actual. El 2022 es van signar 18,3 milions de contractes. D’aquests, set milions van ser indefinits, amb un creixement meteòric del 232%, i l’11,3% van ser temporals, amb una caiguda del 34,7%, a conseqüència de l’entrada en vigor de la reforma laboral que proscriu la contractació temporal. O la Llei rider, que ha consistit a posar fi als falsos autònoms que utilitzaven els grups de distribució d’aliments i obligar-los que el tipus de contractació fos el del règim general, cosa que els permetia tenir millors prestacions salarials i socials en cas d’atur.
El març del 2020, coincidint amb la irrupció de la pandèmia, Vox es va quedar només a la Cambra Baixa en el seu rebuig a la derogació dels acomiadaments per baixa mèdica, atès que hi va votar en contra o es va abstenir en votacions sobre mesures destinades a protegir els treballadors dels efectes de la crisi provocada per la covid, com els ERTO, la prestació per desocupació, les ajudes extraordinàries als autònoms i l’ingrés mínim vital. Sindicats, autònoms i organitzacions socials protesten contra la pujada del preu de l’energia: “Evitem la pobresa”. Vox no. El Partit Popular i Vox van votar en contra d’una directiva europea que buscava evitar l’explotació laboral en el treball infantil, i que les empreses siguin responsables amb el medi ambient. El projecte de Directiva de Diligència Deguda de Sostenibilitat Corporativa de la UE. L’ingrés mínim vital és una prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i a les quals els manquen de recursos econòmics bàsics per cobrir les seves necessitats bàsiques. El PP i Vox no hi van votar a favor.
Respecte a la possibilitat que el 23-J hi hagi una majoria neofeixista, ja tenen clar quines mesures adoptaran: derogació de la Llei d’eutanàsia, derogació del no acomiadament per baixa mèdica, Llei de memòria democràtica, reforma laboral, Llei d’igualtat LGTBI (llei trans), Llei de garantia de llibertats sexuals (només sí que és sí), Llei d’habitatge, Llei del canvi climàtic, i impostos a les grans elèctriques i a la banca, taxes Google i Tobin. Aquestes són algunes de les normes més importants que ha aprovat el Govern de coalició des de l’inici de la legislatura, i aquestes són les mateixes lleis i mesures que van guanyar el rebuig del Partit Popular i de Vox.
Això demostra que han vingut a la vida pública a confondre amb les seves mentides vestides de rebels quan són fidels servidors del sistema capitalista i així ho demostren cada vegada que cal votar al Congrés dels Diputats. El seu objectiu és destruir la vida pública de les democràcies europees per venir ells darrere amb els vots ciutadans a robar-nos els nostres drets. No és casual que en el seu discurs Alicia Tomás posés en el punt de mira Jordi Ballart, un digne representant ciutadà que per la seva condició homosexual és diana de tots els “malalts mentals” de la ciutat de Terrassa. Voldria ressaltar la intervenció d’Eva Candela quan va fer esment a les paraules d’Alicia Tomás. La veu de l’odi i la intolerància no caben a la nostra bonica ciutat.
Cal recordar que el 31 de juliol del 1932 a Alemanya va guanyar el partit nazi d’Adolf Hitler amb el 37,27% dels vots, a partir d’aquest triomf va desenvolupar el seu pla genocida. Tenir alguna majoria o representació institucional pel sistema democràtic no és garantia de res si no hi ha una base ideològica que sustenti els drets humans col·lectivament a tota la societat civil.
