Salvador Cardús
Sabem prou bé per experiència en quina mena de territori se situa la ciutat i en quines circumstàncies meteorològiques vivim. I, tanmateix, no n’aprenem. O no n’aprenem prou.
Ens travessen dues rieres que abans rodejaven la ciutat, però des de fa temps és la ciutat qui les envolta. I tenim davant Sant Llorenç i darrere, les muntanyes prelitorals –o al revés, com vulgueu–, que en circumstàncies com les de dimarts passat fan possible grans precipitacions que, de tant en tant, ens assolen. Per tant, tot i la relativa excepcionalitat, res de sorprenent.
És cert que les canalitzacions posteriors a les riuades del 1961 i la reurbanització dels barris nascuts de manera salvatge a les antigues lleres de les rieres han reduït els riscos. Però és una evidència que encara no estem a l’altura d’unes circumstàncies que, segons diuen els experts en l’escalfament global, es poden anar produint cada vegada amb més freqüència. En aquest cas, només ha tardat cinc anys a repetir-se una riuada, aquesta de manera més concentrada i, per tant, perillosa.
Entenc perfectament que no és fàcil –per complicat i car– preveure totes les excepcionalitats. Però si sabem que s’han d’anar repetint, vistos els danys materials, els costos econòmics i fins i tot en vides humanes, sembla raonable que s’hi actuï amb intel·ligència i rapidesa. De manera que, en primer lloc, la resolució dels problemes que ja sabem que causen aquestes tempestes i les rierades haurien de passar a primer terme. I no crec que sigui demagògic dir que abans de malbaratar recursos per trinxar el Passeig hi havia inversions més urgents. En segon lloc, sabem que els embornals que haurien de canalitzar l’aigua dels carrers no reben l’atenció que cal. I és imprescindible que se’n faci el manteniment degut.
No en soc expert i, per tant, no puc precisar el total d’actuacions necessàries, però la tempesta de dimarts ha de permetre fer una bona anàlisi dels dèficits. Com és que cada vegada es repeteixen els mateixos problemes en els mateixos punts, com ara al final de la Rambla, i com és que no es van resoldre quan es va remodelar? I com és que el terra del Vapor Gran i la Plaça Nova s’ha aixecat? No vam tenir aquí molts mesos, amb dedicació completa i sou elevat, l’urbanista Itziar González per estudiar i reformar aquest espai?
Com és habitual, davant d’aquestes desgràcies, els polítics es posen medalles. No dic que no sàpiguen respondre amb rapidesa i posin en marxa els protocols previstos. Gràcies. Però hi ha algú que assumeixi alguna responsabilitat per allò que s’hauria d’haver fet i s’ha deixat per a més endavant? Algú és responsable d’allò que es podria haver fet bé i que es va resoldre malament? Hi ha responsables de tenir els embornals nets? Funcionen els mecanismes d’alerta meteorològica? Els establiments que s’instal·len en els punts de risc, com al Doré, són advertits que a la primera riuada quedaran inundats? És inevitable que s’inundin el Museu de la Tècnica i la Ciència o algunes escoles públiques? I es fan servir els panells de senyalització electrònica per evitar que els vehicles quedin atrapats en els punts crítics?
Crec que seria exigible que, avaluades circumstàncies i danys, se’ns expliqués quin serà el pla d’actuació immediata per minimitzar danys futurs. I, per cert, allò de fer jardinets a les rieres, allò de “naturalitzar-les”, aparqueu-ho. La riuada de dimarts n’és la veritable naturalització!
