Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“A cada acte mèdic ha d’estar present el respecte pel pacient i els conceptes ètics i morals; llavors, la ciència i la consciència estaran sempre del mateix costat, del costat de la humanitat”, René Gerónimo Favaloro.
És educador i cirurgià cardiovascular argentí, reconegut mundialment per haver desenvolupat el bypass coronari utilitzant la vena safena. No puc estar més d’acord amb aquesta afirmació-reflexió del Dr. Favaloro.
Sí, tractar bé és terapèutic, mentre que l’arrogància, la prepotència i la mala educació ni ho és, ni a tu et fa cap bé.
L’any 2003, el periodista Pere Escobar va conduir un programa a TV3 que es deia “En directe”, em van invitar a participar-hi el dia 16 de desembre per parlar de tacte terapèutic i flors de Bach. Em van presentar i em van fer la primera pregunta: “El tracte pot ser terapèutic?”, “oh, i tant que el ‘tracte’ potser terapèutic, de fet, és terapèutic, si reps i tractes amb educació i empatia la persona, el sol fet de sentir-se ben atesa ja fa que les seves endorfines augmentin i se senti millor, però crec que vostè em volia preguntar si el ‘tacte’ pot ser terapèutic, ja li dic que també”, el plató es va omplir de rialles i aplaudiments, els comentaris eren: “A tots ens agrada que ens tractin amb empatia i tacte!”. És clar que sí, absolutament a tots ens agrada un tracte basat en el respecte, l’empatia i el tacte.
Vaig entrar i mentre jo et deia bon dia tu amb la veu ben alta deies: “Deixa les coses aquí, treu-te la camisa, descorda’t els sostenidors i estira’t”, vaig anar a penjar la bossa i el paraigua, “Ei, t’he dit aquí”, vas cridar-me assenyalant la cadira, “perdona, he vist que amb la mà assenyalaves cap allà”, “abans he assenyalat la cadira”, ja hauria marxat, però em vaig dir “paciència, potser no té un bon dia”. Em van veure a immunologia, vaig començar a dir i em vas tallar: “Si jo no et pregunto, no em diguis res, si m’interessa ja faré jo les preguntes”; mira, aquí vaig decidir aguantar fins al final per veure fins on arribaria aquella prepotència i mala educació. Vas seguir: “Treu-te els sostenidors, abaixa’t els pantalons”, vaig fer el que manaves, més que demanaves, i de males maneres em vas cridar: “He dit els pantalons, no les calces!”, perdona, les ha arrossegat el pantaló, no era la meva intenció abaixar-les. Vas fer mitja volta dient: “Treu-te els pantalons”, vas demanar un quid de biòpsia, aleshores et vaig dir: “Perdona, per a qui és el quid de biòpsia?”, “per a tu”, vas contestar, “no, no em deixaré fer cap més biòpsia”, la teva reacció va ser esperpèntica: “No cal que el portis, però soc jo qui decideix si s’ha de fer una biòpsia!”, “i jo qui ha de donar l’autorització per fer-la, i no la dono per diferents motius”, “doncs ja està, no te la faig”, “a veure, no em faràs una biòpsia per visita”, tinc la teva mirada ben present, perquè jo miro les persones als ulls, els ulls són el reflex de qui és i com està la persona, veient-los em va quedar clar que no tornaria a la teva consulta mai més, però continuava volent saber fins on arribaria tot allò. Aleshores, em vas preguntar qui m’havia vist, el cap d’Immunologia de l’hospital X, em va confirmar que era un efecte secundari de la vacuna, una vasculitis…, no em vas deixar acabar, amb veu airada i alta, amb gesticulació exagerada vas dir: “No en tenen ni idea, no hi ha vasculitis de pell, les vasculitis es donen als dits que s’aprimen, es posen de color blanc o morat i gelats, oi que tu no ho tens, oi que no tens un Raynaud?”. “No, jo no tinc un Raynaud, ara bé, m’ho dius de veritat que no en tenen ni idea i que no hi ha vasculitis dermatològiques?”, “no, no n’hi ha, a mi m’ho has de dir!”.
Bé, un cop he arribat a aquesta irresponsable, per no dir ignorant afirmació, faré un resum del final. Em va receptar unes injeccions de Metotrexat sense dir-me per què, li vaig preguntar pels efectes secundaris i la seva resposta va ser: “Cap ni un!”. Altre cop irresponsabilitat o ignorància. Sí que en tenen i no pocs. També va considerar que o jo no feia cas del cardiòleg o ell, el cardiòleg, no sabia el que havia de fer, perquè segons aquesta persona A totes les persones que han patit un infart se’ls prohibeix una sèrie d’aliments, li vaig intentar recordar que jo tinc hipotensió i cap problema de colesterol ni triglicèrids, el meu infart va ser per una lesió congènita de naixement, però ni va escoltar, en donar-me la recepta del Metotrexat, em va començar a explicar com m’havia de punxar, va ser aleshores que es va quedar mirant l’ordinador i em digué: “Bé, com que ets infermera ja saps com t’has de punxar”, va afegir que em veuria el mes de setembre.
Evidentment, no em veurà ni el setembre ni mai més! Si vaig aguantar va ser per veure fins on podia arribar, com ja he dit abans; un cop ho he comprovat, puc dir-los a vostès que no han d’aguantar de ningú un tracte maleducat, de superioritat o vexatori mai, si els passa quelcom similar, aixequin-se i marxin i posin en coneixement de la direcció amb els impresos de reclamacions que tenen a atenció al pacient, no ho deixin passar, ningú els ha de tractar irrespectuosament, i tampoc s’ha de parlar malament dels companys. Mirin, quan un va a treballar, sempre, però sobretot quan ha de tractar persones amb diverses situacions de fragilitat, ha d’anar a la feina plorat, menjat, begut, cagat i pixat, però mai, mai ha de perdre el respecte al pacient i els conceptes ètics i morals, com tan bé explica el Dr. Favaloro. “Tots els éssers humans tenen la seva pròpia dignitat i cadascú és un fi en si mateix”, Immanuel Kant, no permetin que ningú els ho prengui!
