Antonio Machado
Les eleccions del 28-M ens han demostrat que el poder mediàtic és immensament poderós, les campanyes contra Unides Podem ha donat els seus fruits.
Els mateixos mitjans de comunicació al servei del poder econòmic com a contrapartida han blanquejat fins a l’extenuació el feixisme de Vox. Amb un missatge molt clar, qui atempti contra el poder econòmic establert serà bandejat a les catacumbes de la marginació política. Tot això es produeix quan les cotes de drets socials estan en el seu màxim històric, que hauria d’haver provocat un reconeixement de la ciutadania a les urnes, però no ha estat així, i demostra que la incidència en els ciutadans de les seves condicions de vida queda relegada quan es tracta d’expulsar aquests comunistes de les esferes del poder, una cosa insòlita en el desenvolupament del benestar de la societat.
Per això el resultat ha estat tan contundent. Govern de coalició d’esquerres (il·legal i assassí segons els detractors feixistes), amic d’ETA (assassina) i ERC (colpista) són els que han decidit la política del sanchisme. Tot amb el control i la col·laboració de les “clavegueres de l’Estat”.
El capital financer és conscient de la feblesa de les esquerres, per això intenta canviar el rumb polític i restablir el bipartidisme, perquè és el sistema que més el beneficia i millor pot controlar. Es va acabar la “democràcia participativa”, aquesta que va ser bandera i símbol de la lluita el 15-M. “L’aigua torna al seu llit”, a més, acompanyada per una guàrdia pretoriana (Vox) per impedir que els grups de joves antisistema puguin incidir en la política institucional.
Mai a la política d’aquesta moribunda democràcia hi havia hagut paraules tan destructives i odioses com les aquí ressenyades. Això demostra com és la intenció de la dreta del PP i dels feixistes de Vox, que el PP fan seus. També a les últimes eleccions del 28M alguns del PP feien al·lusió al control dels vots, donant a entendre que podia haver-hi il·legalitat en el procés. L’atac constant als processos institucionals que empara la Constitució amb desqualificatius com els abans ressenyats demostra el perill enorme que tenim davant d’aquests destructors, que mitjançant l’insult, la desqualificació i les mentides fan que la política sigui rebutjada pels ciutadans, que acaben acceptant les mentides com a veritats.
El procés destructiu de la nostra democràcia es dimensionarà molt més des dels ajuntaments, on els feixistes (Vox) tenen 1.695 regidors i 1.608.401 vots. Això els permet continuar aquesta estratègia de degradació de la vida institucional en els tres nivells institucionals: municipals, autonòmiques i estatals. És a dir, que les lleis que regulen els nostres drets i llibertats quedaran derogades des del primer dia en el cas d’un triomf de PP+Vox.
Aquest 28-M ha significat un punt d’inflexió molt perillós a les ments ciutadanes, i la seva escala de valors ha estat determinada pel poder capitalista. I ens dominen al 100%. Som éssers sense consciència pròpia, sense ideologia, sense valors propis, sense dignitat, sense sentit de la solidaritat ni del bé comú. Ja estem preparats per ser els seus robots esclavitzats.
El Partit Comunista, des dels anys trenta fins als vuitanta va ser un referent ideològic en què l’avantguarda proletària era la guia del grup sobre la base de la participació col·lectiva. El grup creia en ell i el respectava. Els conflictes interns els resolien en la seva intimitat, però quan sortien al carrer eren una sola veu. Aquesta era la seva gran arma. Van ensenyar a la classe obrera a actuar solidàriament amb objectius comuns. Cada home i dona era autosuficient en la batalla ideològica que sempre escalfava el mateix sistema, perquè estaven formats sobre la base del marxisme. L’aportació que van fer en infinitat de lluites veïnals, laborals, polítiques va ser decisiva per al bon resultat final.
El segle XXI va començar amb aquesta esquerra molt afeblida, i el seu primer problema va ser la pèrdua del referent d’identitat global i la desestructuració i passivitat de l’organització, sense vida activa al carrer. Ara el feixisme és el que ocuparà els espais que l’esquerra ha abandonat.
El 23 de juliol, amb les dades del 28-M, hi haurà un govern neofeixista, amb PP+Vox, no hi ha temps per perdre, però tampoc n’hi ha per consolidar res, només podem potenciar fronts que s’han abandonat des de l’esquerra com la memòria històrica, cal sortir al carrer i explicar a la ciutadania qui són els de Vox, sense pèls a la llengua: venen a destruir, creem barreres com a taules antifeixistes a cada ciutat, i que a més serveixin per anar definint una alternativa sòlida com a organització política capaç de tenir un col·lectiu fort, ideològicament parlant, i que l’acció militant es destini als centres d’educació secundària per contrarestar l’efecte Vox i les simpaties que generen entre els joves el franquisme, fet molt greu que està passant i que ningú hi planteja alternatives.
Després del 23 de juliol si guanyen els neofeixistes ja han anunciat la seva primera mesura de govern, derogar la llei de memòria democràtica. Darrere venen la resta de lleis que aquest govern de coalició d’esquerres ha aprovat. Reforma de les pensions, la llei d’igualtat, la llei trans, la reforma tributària, la llei d’educació, etc. Passaran a privatitzar les pensions, centres educatius, les universitats i la sanitat… Reduiran al màxim els empleats públics per externalitzar directament els serveis públics. Retallaran les subvencions a entitats socials dedicades als immigrants i ajudes a la dona. Se centraran en la reconquesta de l’Estat com a centre universal en detriment de les comunitats autònomes, sobretot les històriques, Euskal Herria, Catalunya i Galícia, centrant-se en els partits sobiranistes per a la seva il·legalització. Espanya passarà a ser un apèndix de l’Europa feixista ja existent.
L’acció dels moviments memorialistes ha d’anar encaminada a aquestes tasques pedagògiques, no pot ser que es justifiqui les conseqüències del cop d’estat el segle XXI, els 150.000 assassinats que va haver-hi i que es troben a 2.500 fosses comunes repartides per tot el territori espanyol, han de ser identificats i aplicar la màxima de la nostra memòria. Hem d’aconseguir que la memòria sigui una assignatura obligatòria a tots els centres de secundària per revertir el camí cap al feixisme que està consolidant amb Vox la dreta espanyola, basat en el silenci còmplice davant del genocidi espanyol del cop d’estat de Franco contra la república espanyola. Veritat, justícia i reparació.
